El 20 de juliol va tenir lloc, a la Sala de Plens de l’Ajuntament del Vendrell, la presentació de l’estudi titulat “La diada de Santa Anna documentada des de 1517 com a Festa Major del Vendrell”, obra de l’historiador Pere Simon. 

L’acte va comptar amb la presència de Martí Carnicer, alcalde del Vendrell, Eva Serramià, regidora de Cultura, Nativitat Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, Mireia Mercadé, en representació dels Administradors de Santa Anna i Pere Simon, autor del treball.

Simon és autor de nombrosos estudis centrats en les èpoques medieval i moderna, dedicats a l’Arboç i Banyeres del Penedès. L’autor ha localitzat la referència documental que situa la diada de Santa Anna com a Festa Major del Vendrell el 1517 en el Llibre de la cort del batlle de la vila de l’Arboç que és dipositat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, concretament, al fons parroquial de Banyeres. Aquest Llibre de la cort del batlle de la vila de l’Arboç és una font històrica molt important, on es trobem molts aspectes socials i econòmics de la societat de l’època.

En una d’aquestes anotacions econòmiques, datada el 20 de novembre de 1517,  es confirma que la vila del Vendrell ja celebrava la seva festa major en la diada de Santa Anna, el 26 de juliol:  Guillem Riudefox, habitant de Cunit i natural de Cambrils, un parell de bous, un de pell vermellosa i l’altre blanquinós, de quatre anys, amb la condició que el bestiar no podrà ser arrendat, ni donat ni venut fins que el comprador Guillem Riudefox hagi pagat a Bernat Nin, 24 lliures, moneda de Barcelona, de la forma següent: 6 lliures per carnestoltes de l’any vinent i 7 lliures en la festa de Santa Anna, festa major del Vendrell....
Així, la festa major del Vendrell de 1517 encara tenia elements lúdics de les festes medievals fins que els decrets del concili de Trento (1545-1564) marcaran un punt d’inflexió: de l’esperit lúdic, quasi carnavalesc, passarà a tenir un caràcter estrictament religiós. Per Santa Anna, els carrers de la vila del Vendrell estaven il·luminats amb teieres. Els vendrellencs tenien la missa, el discurs de lloança a Santa Anna, la processó, l’àpat de festa major, ple de simbolisme social i econòmic; rebien la visita de forasters, uns per visitar els familiars, altres per divertir-se o fins i tot per tancar els seus deutes; finalment, hi havia també pólvora (trons, coets) i música.