El cas del Riuet reobre una qüestió de fons: com es prenen les decisions que transformen els espais més estimats del municipi

La polèmica al voltant de les obres del Riuet i l'Estany de Coma-ruga ha transcendit el debat estrictament urbanístic o ambiental. Més enllà de les opinions favorables o contràries al resultat final del projecte, el que ha emergit amb força és una reflexió sobre la relació entre les institucions i la ciutadania a l'hora de definir el futur dels espais que formen part de la identitat col·lectiva.

Les mobilitzacions impulsades durant les darreres setmanes per la plataforma Recuperem la Bocana del Riuet evidencien que una part de la població considera que no ha tingut l'oportunitat de participar de manera efectiva en un projecte que afecta un indret especialment simbòlic per a Coma-ruga. Aquesta percepció, encertada o no, mereix una reflexió serena per part de totes les administracions.

És evident que les transformacions urbanes i ambientals són complexes. També és cert que molts projectes estan condicionats per terminis administratius, requisits tècnics o finançament extern, com és el cas dels fons europeus. Però cap d'aquests factors hauria de convertir la participació ciutadana en un element secundari o merament formal.

Quan les protestes apareixen amb les obres pràcticament acabades, la pregunta que cal fer-se no és només si el projecte és adequat, sinó si els canals d'informació i de participació han estat suficients. Una ciutadania ben informada i escoltada difícilment arriba al final d'un procés amb la sensació que les decisions s'han pres sense ella.

Aquest debat no és exclusiu del Riuet. En els darrers anys, diferents actuacions municipals han generat controvèrsia i han posat sobre la taula una demanda recurrent: més informació, més transparència i més espais de diàleg abans de prendre decisions que afecten el dia a dia dels veïns i veïnes.

La participació no garanteix la unanimitat. És impossible que tothom comparteixi sempre les mateixes opinions. Però sí que contribueix a generar confiança, legitimitat i comprensió sobre els motius de cada actuació. Governar també consisteix a construir consensos, especialment quan es tracta d'espais carregats de valor històric, emocional i patrimonial.

El Vendrell afronta reptes importants en matèria de transformació urbana, sostenibilitat i preservació del patrimoni. Per això és necessari consolidar una cultura política basada en l'escolta activa i la corresponsabilitat ciutadana. No es tracta de renunciar a decidir, sinó de decidir millor.

El cas del Riuet ofereix una oportunitat perquè totes les parts implicades extreguin conclusions útils de cara al futur. Els projectes passen; la confiança entre institucions i ciutadania, en canvi, és un patrimoni que cal preservar cada dia.