El públic del cinema es va recuperar lentament després del sotrac de la pandèmia, però sense assolir mai els nivells anteriors. De fet, l’any 2024 va ser un punt d’inflexió en la tendència ascendent i les sales van perdre espectadors, una tònica que va seguir el 2025, segons dades del Departament de Cultura i SGAE. En aquesta línia, l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2025, recentment disponible, confirma aquesta frenada del cinema amb una baixa marcada dels ciutadans que tenen l’hàbit d’anar a les sales -almenys una vegada el darrer trimestre-. El percentatge se situa ara en el 38,1% de la població, cinc punts menys que fa tot just dos anys i amb la xifra més baixa des de la pandèmia (33%, el 2021).

L’altra dada sorprenent de l’enquesta té a veure amb les zones de Catalunya amb més i menys hàbit d’anar al cinema. Sobretot perquè situa Ponent com l’entorn on més es va a les sales, una mica per sobre de la mitjana del país, ja que prop del 42% dels seus habitants hi han anat el darrer trimestre. Això és més que a l’àmbit metropolità (39%), tot i l’oferta cinematogràfica molt més àmplia que a les terres de Lleida. L’Alt Pirineu i l’Aran (un 23% de la població hi va) i les Terres de l'Ebre (un 27%) són els territoris amb menys hàbit, però també els que tenen menys accés a aquest recurs cultural.

L’enquesta es va realitzar entre el setembre i el desembre de l’any passat a una mostra de poc més de 5.000 persones majors de 14 anys.

Baixen ràdio, diaris i participació en associacions culturals

De la resta d’àmbits culturals analitzats per l’enquesta, el segon que més recula és la participació en associacions culturals, que cau fins al 12,1% de la població. Com li va passar al cinema, els anys pandèmics l’associacionisme va recular (13% de participació, l’any 2021) i després es va recuperar (fins al 16% de participació l’any 2023), però els dos últims anys han tornat a baixar i ha tocat fons.

En ràdio, tot i que es manté com un dels hàbits diaris més establerts, és cert que des del 2021 es va produint un lleuger descens (del 66% de la població al 57%). A diferència del públic de cinema, els joves en fan un consum menys habitual de la ràdio que els adults. Menys de la meitat dels ciutadans menors de 34 anys “van escoltar la ràdio ahir”, un percentatge que, en canvi, s’eleva per sobre del 60% a partir d’aquesta edat.

De manera encara més evident, el cinema és un dels àmbits culturals amb menys consum en català fins i tot entre els catalanoparlants. En concret, només un 25% va consumir cinema en català “l’últim trimestre” l’any 2025 (un 74% en castellà).

I la situació es reprodueix en el món dels videojocs, on tan sols el 16,3% dels enquestats amb el català com a llengua pròpia diu haver jugat recentment en aquesta llengua (el castellà guanya amb el 53,7%, i també l’anglès, amb el 32%).

En la resta d’esferes sí que s’imposa el català, amb la nota positiva pel que fa al món del llibre: els lectors (catalanoparlants) habituals de la lectura en català han superat la frontera del 50%. En àmbits com la ràdio (90,9%), la premsa escrita (88,2%), Internet (80,9%) i les arts escèniques (78,1%), el català és la principal llengua d’accés a la cultura, sempre entre aquest 30% de població catalanoparlant.

I pel que fa al conjunt de la població catalana, el consum cultural en català només és preponderant en dues esferes: la ràdio, amb un 68,9% de penetració vers un 56,3% del castellà; i les arts escèniques, amb un 56% de consums habituals per un 47% en castellà. A la resta, s’imposa el castellà, de manera molt especial -com s’ha dit- en el cinema (78,8% enfront del 13,9% de català), videojocs (63,2% en castellà, 7,1% en català) i també pel que fa a la música en directe (52,2% d’assistència recent a concerts en castellà per un 37,8% en català).