Enguany, el Club d’Esports Vendrell commemora el 110è aniversari de la seva fundació (1913), el 100è aniversari del segon camp de futbol (1923),  el 90è aniversari de la pavimentació del velòdrom, la creació de les seccions de bàsquet i de tennis (1933) i el 50è aniversari de la pista del pavelló i les noves pistes de tennis (1973).

El 1913, un grup d’entusiastes de l’esport va fundar una entitat per fomentar l’activitat física a l’aire lliure i les excursions. El 20 d’abril d’aquell any es va celebrar la primera reunió general de socis per a l’elecció de la primera junta directiva, en la qual es va escollir com a president Francesc Badia Badell; els altres membres foren Francesc Fortuny Dalmau, vicepresident, Joan Carbonell Fàbregas, tresorer, Joan Domingo Vidal, secretari, i Miquel Ribas Fons, vicesecretari. Aleshores, l’entitat tenia tres seccions: ciclisme, futbol i tir de colom.  El 27 d’abril es nomenaren Antoni Montserrat Carreras com a capità d’excursions –malgrat que un mes després renuncià al càrrec– i Pau Guivernau com a president de tir de colom. La secció de futbol va trigar una mica més a constituir-se.   

Els dos primers mesos, la quota d’entrada es va oferir gratuïtament, però al maig es fixà una quota mensual d’1 pesseta. L’atractiu de les activitats que l’entitat oferia fou tal, que ben aviat es van assolir els 200 socis. Amb tot, fins al mes de setembre de 1916 no es van admetre els menors de 16 anys.

A poc a poc es van anar ampliant les seccions i hi van tenir cabuda també activitats culturals i lúdiques, que ràpidament gaudiren d’una excel·lent acollida no només al Vendrell, sinó també per tota la comarca del Baix Penedès. En aquesta etapa es va arrendar un terreny de la partida la Muntanyeta, propietat d’Otó Ferrer Nin, per fer-hi una pista i un camp d’esports.

Els treballs d’anivellament del terreny van començar aviat, tanmateix no es van poder enllestir per la Festa Major, com era la intenció, atès que els socis encarregats de realitzar-los havien de compaginar aquesta feina amb les tasques del camp. Tot i així, es va aconseguir replanar un part perquè hi poguessin jugar els infants i el jovent. Val a dir que els efectes de la riuada del mes de setembre van afectar en part el bon ritme dels treballs.

La primera excursió de la secció ciclista, amb destinació Vilafranca del Penedès, va tenir lloc el 4 de maig de 1913. Al juny, els ciclistes tornaren a fer una sortida, en aquest cas fins al monestir de Santes Creus. Aquest mateix any, per la Festa Major la secció ciclista organitzà una cursa de bicicletes des de la Rambla.

El gener de 1914 s’instal·laren unes tanques d’anuncis al voltant del camp d’esports i al febrer s’iniciaren els treballs per fer les dues rampes de la pista. Aleshores, la seu social fou traslladada al número 22 del carrer del Dr. Robert, al costat del Café del Comerç. Més endavant, al desembre de 1916, es traslladà novament al número 3 del carrer Jaume Ramon, actual carrer dels Cafès. El local estava obert cada dia i als socis els oferia un servei d’hemeroteca amb periòdics esportius.

Per la Festa Major de 1914 es va organitzar el primer partit de futbol oficial entre el Club d’Esports Vendrell i F. C. Valls, que va guanyar l’equip local per 1 a 0.

El Club, a banda d’organitzar actes esportius (curses, excursions, partits), també s’implicà en esdeveniments socials i festius, com la primera revetlla de Sant Joan celebrada al seu camp de futbol el 1916. Cal destacar que el 1915 Pau Casals convidà l’entitat a la inauguració de la seva pista de tennis a la casa de la platja de Sant Salvador. 

Una altra data rellevant en la història del Club és el 18 de gener de 1923, quan s’escollí una nova junta, formada per Josep Mumbrú Reig, president, Pau Guinovart Totusaus, vicepresident, Joan Marqués, secretari, Josep Barnadas, vicepresident, Joan Borrell, tresorer, Joan Miró Gibert, Anton Barnadas Bas, delegat de futbol i Ramon Roig, Joan Gual, Josep Ivern Arans i Vicenç Toldrà, vocals. Aquesta junta tingué l’ambiciós projecte d’arrendar un altre terreny per construir-hi un nou camp d’esport que fos reglamentari, de manera que es poguessin celebrar campionats. El solar, propietat de Joan Ferrer Nin, ocupava una superfície de 12.480 m² i anava paral·lel a l’actual carrer de Colom, a uns 90 m al nord de la línia ferroviària.

En aquest sentit, el 8 març de 1923 Josep Mumbrú va sol·licitar a l’Ajuntament del Vendrell la llicència per construir una paret a fi de tancar el terreny. L’alçada d’aquesta paret arribava als 3 m per la banda que donava al ferrocarril i a 2 m a les altres bandes. Les dimensions del terreny eren irregulars: 96 m x 134 m x 89 m x 130 m. El concurs de l’obra es va adjudicar als paletes Gual i Sabanés.

Aquest nou camp de futbol, anomenat Estadi vendrellenc, es va inaugurar el 24 de juny de 1923. Un any més tard, el 1924, el Club comprà més terrenys per ampliar-lo.

Pel que fa a la tercera efemèride, la pavimentació del velòdrom, inaugurada el 28 de maig de 1933, es va considerar que era necessària per obtenir major seguretat i major velocitat en les competicions. Val a dir que aquest velòdrom s’havia inaugurat el 19 de març de 1927, després de tres anys de molts esforços econòmics i humans.

La quarta i cinquena efemèride corresponen a la creació de dues noves seccions (tennis i bàsquet), que va anar acompanyada de la construcció de les pistes reglamentàries corresponents, inaugurades el 26 de juliol de 1933 en plena Festa Major.

Finalment, cal esmentar els dos darrers fets a commemorar, el 50è aniversari de la pista del pavelló i les noves pistes de tennis, unes instal·lacions que foren inaugurades respectivament el 19 de març i el 8 de desembre de 1973 durant la presidència d’Andreu Nin Pons.

Totes aquestes commemoracions palesen l’esforç econòmic que han fet els socis del Club d’Esports Vendrell al llarg de la seva història per tal de millorar les seves instal·lacions i afavorir la pràctica adient de l’esport. Les entitats esportives centenàries com el Club d’Esports Vendrell posen de manifest la importància que han tingut en el teixit associatiu i esportiu dels pobles, tot convertint-se així mateix en un element de cohesió social rellevant.

Per això, la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departamentde Cultura de la Generalitat, d’acord el Consell Internacional d’Arxius, està desenvolupant el projecte “Fem Esport, Fem Arxiu”, al qual l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès està adherit per preservar i difondre els fons documentals de les entitats esportistes i valoritzar el seu paper en la dinàmica social dels pobles i les ciutats.

Nativitat Castejón Domènech