ANY NOU

Ni l’astròleg no sap, dia primer,

u rigorós que un poc de vida ens dalla,

quines estrenes ens darà potser:

angoixa, amor, traspàs o revifalla.

Natura és erta, sense afany ni esquer,

i l’aire és buit i la gelada calla.

Un salut regalima en el cloquer;

mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?

Nou any és nou engany; en vida incerta,

jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada

ben al dellà dels tombs de l’estelada!

Sigues-me llei i certitud i pau.

Josep Carner