La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya ha augmentat fins al 24,8% l’any 2025, vuit dècimes més que el 2024 (24,0%), segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta taxa engloba la població que es troba en risc de pobresa, en situació de privació material i social severa o amb baixa intensitat en el treball.

Pel que fa als components de l’indicador AROPE, la taxa de risc de pobresa se situa en el 18,9%, 1,5 punts percentuals més que l’any anterior. La privació material i social severa afecta el 8,9% de la població, tres dècimes més que el 2024, mentre que la baixa intensitat laboral baixa lleugerament fins al 5,9%, dues dècimes menys.

Els menors, el col·lectiu més afectat
Per grups d’edat, la situació és especialment preocupant entre els menors de 16 anys, amb una taxa AROPE del 36,1%, que representa un increment d’1,3 punts respecte a l’any anterior. En el grup de població de 16 a 64 anys, la taxa se situa en el 24,5% (nou dècimes més), mentre que entre les persones de 65 anys o més arriba al 17,3%, tres dècimes per sobre del 2024.

La composició de la llar també mostra diferències significatives. Les llars amb fills dependents presenten una taxa AROPE del 30,8%, després d’un augment de 2,3 punts percentuals, mentre que les llars sense fills dependents redueixen lleugerament la taxa fins al 18,7%.

Fortes desigualtats segons nacionalitat i situació laboral
Entre la població de 16 anys o més, la taxa AROPE se situa en el 22,9%, nou dècimes més que l’any anterior. Destaca especialment la situació de les persones de nacionalitat estrangera, amb una taxa del 48,6%, gairebé la meitat del col·lectiu i 5,9 punts més que el 2024. En canvi, la taxa entre les persones de nacionalitat espanyola baixa fins al 17,2%.

La situació laboral és un altre factor clau: més de la meitat de les persones aturades (55,2%) es troben en risc de pobresa o exclusió social, mentre que entre les persones ocupades la taxa és del 16,4%.

Dificultats econòmiques persistents a les llars
Pel que fa a les condicions de vida, un 35,5% de la població declara no poder afrontar una despesa imprevista de 900 euros. A més, el 29,4% no es pot permetre una setmana de vacances a l’any i el 16,8% no pot mantenir la llar a una temperatura adequada.

Tot i això, gairebé la meitat de la població (47,3%) afirma arribar amb dificultats a final de mes, una xifra lleugerament inferior a la del 2024. En canvi, el percentatge de persones que asseguren arribar-hi amb facilitat augmenta fins al 52,5%.

Augment de la renda, però lleu repunt de la desigualtat
Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes van ser de 43.889 euros l’any 2024, un 4,6% més que l’any anterior, mentre que els ingressos mitjans per persona es van situar en 17.262 euros. Tot i l’increment de la renda, els indicadors de desigualtat mostren un lleuger empitjorament: l’índex S80/S20 puja fins al 4,7 i l’índex de Gini se situa en el 29,1%.

Les transferències socials continuen sent determinants per reduir la pobresa. Sense aquestes prestacions, la taxa de risc de pobresa seria del 40,4%, però baixa fins al 18,9% un cop s’hi inclouen totes les ajudes socials.

Benestar subjectiu estable, però inferior entre la població vulnerable
Malgrat l’augment del risc de pobresa, la satisfacció global amb la vida es manté estable en 7,2 punts sobre 10. Tanmateix, les persones en risc de pobresa presenten una satisfacció menor (6,9) que la resta de la població (7,3). També mostren un menor grau de confiança en les altres persones.

Els joves de 16 a 29 anys són el col·lectiu més satisfet amb la seva vida, mentre que les persones de 65 anys o més presenten les valoracions més baixes.