Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants en un quart de segle, passant de 6,2 milions a més de 8. En el context europeu només quatre dels 27 països de la UE han viscut un ritme de creixement més gran. Dels 20 milions de ciutadans que el club comunitari ha guanyat en aquest temps, un de cada deu és resident a Catalunya. Com s’ha explicat sovint, el salt demogràfic s’ha degut principalment a l’arribada de persones d’altres països, que avui són un 25% dels catalans i que majoritàriament han poblat l’àrea metropolitana i les zones costaneres. La seva presència, però, no ha evitat l’envelliment poblacional -l’edat mitjana ha passat de 40,6 a 43,7 anys- ni tampoc el despoblament als micropobles: prop de 200 han perdut habitants.

Gràcies a la població nouvinguda, i malgrat la davallada sostinguda de la natalitat, Catalunya ha guanyat gairebé un 30% d’habitants en 25 anys, i les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten que la població seguirà creixent: augmentarà en 541.000 persones els pròxims 10 anys fins a arribar als 8,55 milions d'habitants, un 6,8% més que avui. I això, malgrat que el creixement natural seguirà sent negatiu (-113.000 persones), és a dir, hi haurà més defuncions que naixements. De nou, seran els immigrants els que faran créixer la població, amb un saldo migratori estimat de 654.000 persones el decenni entrant.

Context europeu
Catalunya ha experimentat un creixement demogràfic molt per sobre de la UE, d’un 4,9%. El club comunitari ha saltat dels 430 als 450 milions en l'últim quart de segle, i en números rodons, un de cada deu nous habitants és resident a Catalunya. De fet, només quatre dels 27 països membres de la Unió Europea mostren un ritme de creixement poblacional més elevat que el català, són Luxemburg (55,3%), Malta (47,2%), Xipre (43,3%) i Irlanda (41,4%).

Catalunya està per sobre de la pujada espanyola (20,3%), i també per sobre de tots els grans països de la Unió, com ara França (12,5%), Itàlia (3,6%) o Alemanya (1,6%). Hi ha una desena d'estats que fins i tot pateixen una pèrdua d'habitants, tots ells dels Balcans o bé de l'Europa de l'Est.

Creixement metropolità i costaner
De forma general, la població ha crescut sobretot a les comarques i municipis més metropolitans i costaners, amb algunes excepcions. En realitat, només hi ha tres comarques que hagin perdut habitants respecte a l’any 2000, la Terra Alta (-6,1%), el Ripollès (-1,1%) i les Garrigues (-1%).

Els grans creixements són a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb el Barcelonès al capdavant, que ha guanyat més d’un quart de milió d’habitants i ara en compta 2,35 milions; el Vallès Occidental n’ha guanyat també 242.000, i això suposa un creixement percentual superior (d’un 34%) que la situa com la segona comarca més poblada amb més de 960.000 veïns; el Baix Llobregat experimenta un creixement també significatiu (+25%), de més de 170.000 persones, per un total de 848.000. I el Maresme i el Vallès Oriental guanyen encara més població -en termes relatius- amb un 37% i 38% més d’habitants, respectivament, amb 472.572 habitants avui al Maresme i 426.653, al Vallès Oriental.

En nombre d’habitants guanyats, després de les comarques ja esmentades, venen el Tarragonès, el Gironès, la Selva, el Baix Penedès, el Baix Camp i el Garraf. En aquest sentit, el Segrià és l’única comarca de fora de l’entorn costaner i metropolità que ha guanyat més de 50.000 habitants en aquest temps, un 32% més de població.

Creixen els municipis de més de 10.000 habitants
El creixement de la població i la seva ubicació en municipis cada vegada més grans ha engreixat el llistat de localitats catalanes de més de 10.000 habitants. Fa 25 anys n’hi havia menys d’un centenar a tot Catalunya, i ara n’hi ha 38 més i la llista arriba als 132. De nou, la majoria són en comarques metropolitanes i/o costaneres.