El Govern català vol situar la bioeconomia com un dels grans pilars de la transformació verda del país. La Generalitat destinarà més de 269 milions d’euros durant tres anys en 44 actuacions vinculades al sector agroramader i forestal, dos pilars clau per a un model productiu basat en recursos renovables, de proximitat i amb capacitat per crear ocupació i innovació al país.

Una de les novetats destacades per aquest nou període és l’ampliació del focus de les actuacions, que ja no només aborden l’oferta de biomassa, sinó també la demanda per tal d’incloure nous sectors econòmics.

Aquestes actuacions estan recollides en el Pla d’acció 2025-2027 i donen continuïtat al desplegament de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030. El primer pla d’acció, aplicat entre 2022 i 2024, va posar les bases d’una política de bioeconomia, amb la creació de noves eines com l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental, el programa Paisatges Agroforestals Resilients o el BioHubCat, el centre de suport a empreses i emprenedors del sector.

Ara, el pla articula les seves actuacions a partir de quatre cadenes de valor clares. La primera, la millora de la gestió i de l’aprofitament dels recursos forestals; que vol convertir els boscos del país en una font de riquesa i en un aliat contra el canvi climàtic. La segona aposta és la valorització de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics, transformant-los en energia i fertilitzants amb valor econòmic. La tercera línia se centra en els coproductes i subproductes de la cadena alimentària, perquè res es malbarati i tot es pugui reutilitzar. Finalment, la creació de paisatges agroforestals resilients vol reforçar la protecció dels ecosistemes i dels serveis ambientals que ofereixen.

Bioeconomia, model d’activitat referent

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, considera la bioeconomia com una palanca de canvi per transformar Catalunya: “Tenim un full de ruta clar, definit i ambiciós per fer de la bioeconomia i l’economia circulars un model d’activitat referent, tant en zones rurals com urbanes”. 

Vuit actuacions estratègiques marquen el full de ruta d’aquesta nova etapa. Destaquen la consolidació de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental com a espai de coneixement i seguiment; el suport al desenvolupament de tres biopolígons que actuaran com a pols industrials innovadors; la posada en marxa de plantes de preescalat industrial per facilitar la transició del laboratori al mercat; i un fort impuls a la gestió forestal sostenible per fomentar boscos més sans i productius.

Altres accions rellevants inclouen el desplegament del programa Paisatges Agroforestals Resilients, la promoció de plantes de biogàs i de tractament de material orgànic per produir energia verda i bioproductes, el creixement de la capacitat de tractament biològic de la fracció orgànica municipal i la creació del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya per incentivar la captació de carboni. Entre les iniciatives concretes previstes fins al 2027 també hi ha la posada en marxa del Hub Forestal de Catalunya.

El finançament del Pla prové del Departament d’Agricultura (130 milions), l’Agència Catalana de l’Aigua (38 milions), l’Agència de Residus de Catalunya (72 milions), Ferrocarrils de la Generalitat (100.000 euros) i el Centre de la Propietat Forestal (28,7 milions).