El consum i la confiança en les notícies van a la baixa al món i a l’estat espanyol. Segons l’informe Digital News Report 2025, del Reuters Institute i la Universitat d’Oxford, prop d’un 70% de la població espanyola no confia en la majoria de notícies que llegeix, i gairebé 4 de cada 10 les evita habitualment. La dieta informativa ha canviat en l’última dècada: el consum de premsa escrita s’ha desplomat -del 61% al 21% dels qui s’informen- i també davalla la televisió, mentre les xarxes socials es consoliden com la segona via d’accés a les notícies, amb gairebé la meitat de la població. La “saturació” i la proliferació de ‘fake news’ apareixen com els principals factors de la desafecció informativa, segons experts consultats per l’ACN.

Pel que fa als mitjans digitals o amb versió digital, el mateix informe constata que a l’estat espanyol es paga menys pel seu consum que a la resta del món. En concret, només un 10% dels enquestats va pagar per informar-s’hi en algun moment de l’any passat, mentre la mitjana als països analitzats és d’un 18%. I un altre aspecte destacat és la penetració encara limitada del consum de pòdcasts de notícies, amb tan sols un 4% de consums "durant la darrera setmana".

El 40% evita les notícies
Una de les principals conclusions d’aquest informe és el fet que, de forma general als països on s’ha realitzat, el 40% de la població evita consumir notícies de forma habitual. A Espanya el percentatge és similar, però lleugerament inferior, i se situa en un 37% de la població.

Segons el mateix Digital News Report 2025, a Espanya els principals motius per rebutjar consumir notícies serien en aquest ordre la manca de credibilitat o biaix dels continguts, l’efecte negatiu en l’estat d’ànim dels qui en consumeixen, i l’aclaparament davant del volum exagerat de notícies que es reben.

Pel que fa a la confiança en les notícies que es llegeixen, l’evolució és igualment negativa. Segons l’estudi, a Espanya els qui confien “en la majoria de notícies habitualment” eren el 34% el 2015, van pujar fins a la ratlla del 50% el 2017, però des de llavors que ha tornat a baixar fortament fins al 31% el 2025. És a dir que, avui, gairebé el 70% de la població no confia en els continguts informatius que llegeix, veu o escolta per qualsevol mitjà.

Quant a la credibilitat del contingut ofert pels mitjans de comunicació, la darrera enquesta Òmnibus (CEO) publicada aquest mes d’octubre apunta que la ràdio és la que en genera més entre els enquestats, amb un 24% que l’escullen com el mitjà que en general aporta la informació més creïble. La televisió obté un 22% de les respostes i, en canvi, la premsa només l’escull un 11% de les persones. Significativament, només un 9% considera les xarxes socials com el mitjà més creïble, i això malgrat l’auge del consum de notícies a través d’aquest canal ha crescut molt, com s’ha vist.

‘Fake news’ i descrèdit
Un dels factors responsables del descrèdit pot ser l’eclosió de les ‘fake news’, que es difonen principalment a través de les xarxes i de determinats mitjans digitals. Si més no, una enquesta recent (2024) de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) assenyalava que una majoria social reconeix aquesta mena de continguts com la principal amenaça a la democràcia en l’actualitat, amb un consens de fins a un 72% dels enquestats, per davant de l’amenaça que representa l’extrema dreta, segons els enquestats.

“En diem informacions falses, però n'hauríem de dir mentides, perquè no són informacions sinó que el que busquen és provocar una certa situació i un cert pensament que no té res a veure”, subratlla el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.

La psicòloga Anna Romeu, experta en intel·ligència emocional corrobora que “l’auge de les fake news” són definitivament un motiu “recent” de la pèrdua de credibilitat general dels mitjans. La suma d’aquest element i, d’altra banda, de “l’estat d’ànim negatiu de la gent quan llegeix la majoria de notícies”, expliquen la caiguda del consum de notícies, segons corrobora Romeu.

Recuperar la confiança, “feina dels periodistes”
Romeu, membre de la Secció Psicologia de les Emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, remarca que un cop perduda la confiança, costa molt tornar-la a guanyar. “Aleshores, pots tenir 30 notícies molt ben ‘donades’, que si una no és certa o genera una mica de dubte, tota la resta s'esborra”. I avisa: “La feina no és del que ha perdut la confiança, la tasca és de qui li ha fet perdre; la credibilitat te l’has de tornar a guanyar tu”, diu en referència als mitjans, amb independència de si són o no responsables directes de la circulació de notícies falses o manipulacions.

“És feina nostra recuperar aquest prestigi”, la secunda Joan Maria Morros. “Els periodistes potser hem de destinar una part important del nostre temps no tant fent la nostra feina com deixant clar que tot allò no és informació, que tot allò no és veraç, suggereix el degà del Col·legi de Periodistes, en referència als equips de verificació (“fact-checking”) que “des de fa pocs anys” tenen alguns mitjans “i que es dediquen precisament a agafar tot allò que és sospitós i a passar tot el rasquet per veure si és o no és i per donar totes les claus de la notícia”. En aquest sentit, Morros recorda que aquesta setmana el Col·legi celebra el seu 40è aniversari amb el 7è Congrés de Periodistes de Catalunya, que du per lema 'Més necessaris que mai'. Un lema, diu “absolutament clavat” als temps actuals, en resposta a la “certa crisi” de consum informatiu i de descrèdit dels mitjans de comunicació. Gairebé la meitat escullen les xarxes socials.

Això interpel·la, entre altres, els futurs periodistes, un col·lectiu que també s'informa majoritàriament a través de les xarxes (el 87%), per davant dels mitjans digitals (86%) i, en una mesura semblant a la resta de gent de la seva generació, només el 22,6% són consumidors de premsa escrita. Així ho constata una enquesta recent del mateix Col·legi feta a joves estudiants de Periodisme i Comunicació Corporativa. Xarxes com Instagram o X són per aquests estudiants una font més seguida que els informatius de ràdio i, com s’ha dit, els diaris en paper, dada que no sorprèn la cap d'estudis de Periodisme de l'UPF, Laura Pérez, conscient del domini de l'ecosistema digital entre els joves, segons recull la revista de l'entitat, 'Capçalera'. Una altra tendència observada és el desig entre els futurs periodistes de crear “el seu propi projecte informatiu”, al marge o no dels mitjans convencionals.