Limitar les compravendes especulatives d’habitatge i permetre que només es pugui comprar un pis per viure-hi és legal a les zones de mercat tensionat, emparant-se en la Constitució i les lleis d’urbanisme. Aquesta és la principal conclusió de l’informe encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), un organisme que penja de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha analitzat si és viable aplicar la fórmula d’Amsterdam a la regió. El document elaborat pel jurista Pablo Feu avala la restricció tant a escala estatal, autonòmic i local sempre que es faci amb caràcter “excepcional, territorial i temporal”. Segons la llei d’habitatge, les zones de mercat residencial tensionat estan en vigor tres anys prorrogables anualment.

En aquest sentit, l’informe insisteix que la mesura resultaria “plenament constitucional, ja que s’adoptaria de manera excepcional, territorial i temporal” de la mateixa manera que la limitació de les rendes de lloguer que es duu a terme a les zones de mercat residencial tensionat. Han defensat que respon a l’interès general i no fa irreconeixible el dret de la propietat, ja que no anul·la sinó que el modula.

"És una proposta viable i concreta. Què falta per fer-la possible? La voluntat política. És l'única cosa, no hi ha altres excuses, falta voluntat política de les institucions que tenen competències per poder-ho fer", ha afirmat la vicepresidenta del PEMB, Janet Sanz, també líder dels Comuns a Barcelona. 

La proposa presentada aquest divendres al Canòdrom de Barcelona preveu algunes excepcions per garantir que la mesura passa "el test jurídic" i no seria tombada als tribunals. Per exemple, permetria la compra de blocs sencers sempre que després els pisos es destinessin a lloguer habitual i no a contractes temporals i turístics. A més, avala les compres de pisos per establir segones residències,  sempre que fos per ús personal i no per lloguer o inversió. 

La proposa busca aportar solucions per fer front a la crisi d’habitatge de Catalunya, que afecta especialment la regió metropolitana de Barcelona. L’informe indica que la mesura podria aplicar-se a escala estatal, autonòmica i local i que té com a objectiu “impedir l’especulació” que vulnera l’article 47 de la Constitució espanyola i la funció social de la propietat.

El jurista Pablo Feu ha defensat que la restricció està justificada perquè es pot demostrar objectivament i empíricament que hi ha una "distorsió urbanística" i un "creixement urbanista no sostenible",que malmet la cohesió social i provoca dispersió territorial. 

En un context marcat pel trasllat massiu al mercat de lloguer després de la crisi del 2007, l'abaratiment del cost del transport, la revolució digital i l'arribada d'expatriats al mercat han provocat una situació en la qual "la demanda continua i els preus no s'aturen". "No podem parlar d'una situació de bombolla sinó de creixement indefinit de preus, mentre algú pugui pagar un preu més alt el mercat no s'estabilitzarà", ha dit Feu. 

A escala estatal, el govern espanyol podria aprovar una llei específica que obri la porta a regular la compra d’habitatges en zones tensionades, o bé un reial decret llei per actuar amb més rapidesa. No obstant això, són les comunitats autònomes les qui haurien de desenvolupar aquest marc legislatiu.

Ara bé, els impulsors de l’informe han defensat que Catalunya podria legislar directament o incloure la mesura dins del planejament urbanístic existent. En aquest sentit, argumenten que les lleis urbanístiques catalanes ja recullen l’obligació de garantir un desenvolupament sostenible i cohesionat del territori, cosa que “dona cobertura legal” per aplicar aquests instruments.

Així doncs, el Parlament podria aprovar una llei autonòmica específica o impulsar un desplegament a partir d’una llei urbanística existent.

També han defensat que els municipis catalans poden limitar la compra d’immobles per reequilibrar el model sense esperar que les CCAA redactin una nova llei, ja que estarien concretant un límit que deriva de la funció social de la propietat. Segons afirmen, els ajuntaments poden jugar un paper decisiu a través del seu planejament urbanístic. 

"Des del punt de vista jurídic, la limitació d'adquisicions supera el test jurídic i el test de constitucionalitat", ha assegurat Feu. 

En el cas de les limitacions a compra de blocs sencers, han puntualitzat que perquè es permetessin els compradors de l’edifici haurien de llogar-lo amb contracte d’arrendament de 5 anys si són una persona física i de 7 si es tracta d’una persona jurídica.

També s’aplicarien restriccions al preu d’aquest lloguer, que no pot superar la renda anterior si havia estat arrendat en els últims cinc anys. Si no, s’aplica l’índex de referència de les zones de mercat tensionats. La mateixa condició s’aplicaria en cas de comprar un edifici buit: s’hauria de formalitzar contractes d’habitatge habitual i prohibir qualsevol ús turístic o de lloguer de temperada.

El document assegura que la limitació té compatibilitat amb el dret europeu i recorda que països com Dinamarca, Croàcia, Finlàndia o Malta ja han implementat mesures similars. De fet, les mesures restrictives aplicades per Amsterdam són les que han motivat que s'explori la viabilitat jurídica de la proposta a l’Estat espanyol.