Major, Església i Catalunya són els noms de carrer més comuns a Catalunya. Segons dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) analitzades per l'ACN, el país compta amb 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers. En l'àmbit de les personalitats, Pau Casals encapçala el rànquing masculí amb 407 mencions, mentre que Mercè Rodoreda lidera el femení amb 138. Entre els 500 topònims urbans més freqüents, el 83% dels noms propis són masculins. El nomenclàtor també reflecteix una forta connexió amb la natura: el pi és l'arbre més homenatjat; el rossinyol, l'ocell més present, i el roser, la planta més popular. Accidents geogràfics com el massís de Montserrat o el riu Llobregat també donen nom a un gran nombre de vies.

Catalunya té 106.942 vies diferents: des de carrers, places i passatges fins a avingudes, corriols, glorietes i passadissos. El carrer és el tipus de via més comú al país, amb 74.050 registres, seguit de les places (10.149), els passatges (5.017), les avingudes (4.024) i els camins (3.526). A la part baixa del rànquing hi ha una quinzena de vies úniques amb noms curiosos i poc coneguts, com ara rasa, sender o davallada.

El cap de la Unitat de Toponímia de l'ICGC, Miquel Parella, reivindica en declaracions a l'ACN la importància del nomenclàtor de carrers. "És un acte notarial del país que ens defineix com a nació", assegura. Parella defensa que, amb el temps, la toponímia ha guanyat valor, sobretot per l’ús estès de tecnologies com Google Maps. "El nom d'un lloc és l'element clau i directe per accedir-hi," afegeix.

Parella explica que l'origen dels noms és "natural i espontani", i que neix de les mateixes descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada indret van establir davant de la "necessitat d'identificar-se". Segons l'expert, en l'imaginari col·lectiu sovint es creu que els noms de lloc més comuns són dedicats a persones, quan en realitat la majoria són descripcions del mateix entorn. "És més endavant, amb els creixements urbanístics, que apareix la necessitat de denominar els carrers quan ja no sortia de manera espontània del poble. Aleshores és quan els ajuntaments comencen a donar-los noms", explica.

Casals, Verdaguer, Companys, Rodoreda, Roig i Capmany
La sisena via més freqüent a Catalunya està dedicada al compositor Pau Casals, amb 407 plaques amb el seu nom. Els carrers que homenatgen personatges il·lustres són molt comuns al nomenclàtor català. Pel que fa a les personalitats més reconegudes, després de Casals hi ha l'escriptor Jacint Verdaguer, amb 395 carrers que inclouen totes les variants del seu nom, com mossèn Cinto o Cinto Verdaguer. El president de la Generalitat Lluís Companys, amb 286 mencions, ocupa la tercera posició. També hi figuren altres personatges emblemàtics de la història del país, com Pompeu Fabra, Joan Maragall, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà. Entre els vint personatges il·lustres més habituals, n'hi ha dos d'àmbit internacional: el doctor Fleming, conegut pel descobriment de la penicil·lina, i el navegant Cristòfor Colom.

Pel que fa a les personalitats femenines més recurrents als carrers catalans, destaquen tres escriptores al capdavant de la llista: Mercè Rodoreda, amb 138 vies; Montserrat Roig, amb 108; i Maria Aurèlia Capmany, amb 78. Les segueixen altres referents com l'actriu Margarida Xirgu (46 vies), la mestra Rosa Sensat (45) i la sindicalista anarquista Frederica Montseny (43). També destaca la presència de dues figures internacionals: la física francesa d'origen polonès Marie Curie, amb 35 vies, i la pedagoga italiana Maria Montessori, amb deu.