L’Institut Baix Penedès recupera el primer himne republicà català: «La campana»

Divendres 30 de maig presenten al Vendrell Lo Rei Micomicó i Llibre de Meravelles

Actualitat

Divendres 30 de maig presenten al Vendrell Lo Rei Micomicó i Llibre de Meravelles
Divendres 30 de maig presenten al Vendrell Lo Rei Micomicó i Llibre de Meravelles

L’alumnat del Batxillerat Escènic de l’Institut Baix Penedes del Vendrell presenta, aquest divendres 30 de maig a les 19h, una doble representació. D’una banda, 2n de Batxillerat representarà Lo Rei Micomicó, d’Abdó Terrades, i 1r de Batxillerat representarà Llibre de Meravelles, basat en la música de la Velvet Underground i la poesia de Vicent Andrés Estellés.

La representació de Lo Rei Micomicó, inclou l’enregistrament, per primer cop, de «La campana». «La campana» és una cançó republicana escrita pel figuerenc Abdó Terrades (1812-1856) que va esdevenir himne de múltiples revoltes i lluites desenvolupades des dels moviments socials progressistes catalans durant el segle XIX. La cançó ha estat harmonitzada pel professor Albert Recasens Bargalló i cantada pels seus alumnes i l’enregistrament ha estat penjat a la xarxa Youtube en aquest enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=VCnz8FTSAYM

Llibre de Meravelles

Aquest és un projecte pedagògic sense ànim de lucre creat a l’Institut Baix Penedès del Vendrell al voltant de l’obra poètica «Llibre de meravelles» de Vicent Andrés Estellés durant el curs 2024-2015 amb bases del disc del plàtan de la Velvet Underground o de grups que n’han fet versions, així com de Lou Reed un cop va deixar el grup, amb la intenció de poder treballar damunt músiques de primera qualitat damunt les quals poder desenvolupar el cant i la creació artística.

Les veus van ser enregistrades al Camp d’Aprenentatge Pau Casals els dies 25 i 26 de febrer de 2025. La creació artística s’ha fet des de les matèries d’Arts Escèniques I i Taller de Creació Escènica. Les il·lustracions del llibre estan fetes a la matèria de Dibuix Artístic.

Lo Rei Micomicó i «La campana»

La música de «La campana» s’atribueix a Josep Anselm Clavé. El caràcter subversiu d’aquesta cançó va convertir-la en un himne revolucionari que va ser perseguit per les autoritats, arribant a l’empresonament d’algunes de les persones que la cantaven. El seu autor va fundar, a Barcelona, l’any 1842, el periòdic de propaganda política El Republicano i va ser l’autor de la comèdia antimonàrquica Lo Rei Micomicó. Aquesta no va ser la seva primera obra literària ja que abans, el 1835, havia escrit la novel·la La esplanada, en castellà, llengua en què també escrigué la seva obra periodística. En canvi, en els mítings, Terrades va utilitzar al llengua catalana i en aquesta aspecte és un pioner. L’any 1842, va ser elegit alcalde de Figueres, però les autoritats espanyoles no acceptaren 

la seva elecció perquè es va negar a jurar lleialtat a la regència d’Espartero. L’elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades i, després de ser empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres, es va haver d’exiliar a Perpinyà. Des d’allà, redactà el Pla de la Revolució, un programa republicà que es popularitzà gràcies a la cançó «La campana».

 

Lletra de «La campana» (1842)

Ja és arribat lo dia que el poble tant volia;

fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.

La bandera adorada

que jau allí empolvada,

correm, germans,

a l'aire enarbolem!

Ja la campana sona,

lo canó ja retrona...

Anem, anem, republicans,

a la victòria, anem, anem!

Mireu-la que és galana

l’ensenya ciutadana,

que llibertat

nos promet, si l’alcem.



Lo garrot, l’escopeta,

la falç i la forqueta,

oh, catalans!,

amb valor empunyem!


Ja la campana sona...

La cort i la noblesa,

l’orgull de la riquesa,

caiguin d’un cop

fins al nostre nivell!

La milícia i lo clero,

no tinguin més que un fuero:

lo poble sols d’un altre

és lo rei



Ja la campana sona...


Los públics funcionaris

no tinguem amos varis:

depenguem tots

del popular congrés.

Los ganduls que es mantenen

del poble i luego el venen,

morin cremats,

sinó pau no tindrem.


Ja sona la campana...


Un sol pago directe

i un sol ram que el col·lecte:

tothom d’allí

serà pagat com deu.

Ja és arribat lo dia

que el poble tant volia;

fugiu, tirans,


lo poble vol ser rei.


Ja la campana sona,

lo canó ja retrona...

Anem, anem, republicans,

a la victòria, anem, anem!

la victòria arribarem!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article