Més de 40 entitats, federacions i col·legis professionals dels àmbits de la salut, esportiu, cultural, social, educatiu i d’infància i joventut han reivindicat conjuntament aquest divendres que es garanteixi el dret de tots els infants al lleure educatiu a l’estiu. Reclamen que es posi fi a les desigualtats d’accés i que es garanteixin oportunitats educatives i de benestar per a tots els infants i adolescents, especialment aquells en situació de pobresa o exclusió social. Són les principals demandes del manifest 'A l’estiu ens hi juguem molt', impulsat per la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social i l’Aliança Educació 360.

El manifest planteja prioritats com universalitzar el lleure d’estiu com a mesura contra la pobresa infantil, amb un finançament estable, un sistema de beques que asseguri un accés inclusiu i eines per l’ús del català i la promoció de l’hàbit lector. Demana garanties per assegurar, com a mínim, dues setmanes d’activitats amb valor educatiu.

"És urgent garantir almenys aquestes dues setmanes als infants en situació de pobresa com un primer pas cap a la universalització del lleure d'estiu”, ha reivindicat la directora de l’Aliança Educació 360, Maria Truñó. “Sabem qui són, tenen nom i cognom perquè la detecció de situacions de vulnerabilitat social ha millorat els darrers anys i el país té els recursos per assegurar-los casals, campus, colònies i campaments”, ha afegit. No obstant això, les entitats encara estan fent una estimació de quants diners costaria aquesta petició i com s'hauria de distribuir entre administracions, entitats o empreses i famílies.

"El dret al lleure educatiu no és un luxe ni un dret de segona; no podem permetre que en les vacances d'estiu plogui sobre mullat i els infants perdin oportunitats", ha afegit. "Hi ha coses importants que només s'aprenen a les colònies, campaments o casals", ha conclòs. També ha demanat un finançament estable a través de subvencions, convenis-marc o beques, i una millor col·laboració entre entitats, ajuntaments i Generalitat. "No tenim polítiques robustes, i cal que sigui una prioritat política", ha reivindicat.

"El lleure educatiu és un dret vulnerat. Per a molts infants i adolescents, l’estiu és un temps d’exclusió i desigualtats, quan podria, i hauria de ser, un espai d’oportunitats educatives i saludables i un moment de benestar, aprenentatge i descobertes per a tothom, amb inclusió i en clau comunitària" defensa José Antonio Ruiz, coordinador de PINCat. Ruiz ha dit que el lleure educatiu té tres grans pilars: els valors, com la solidaritat, la cooperació i l'empatia, "necessaris en temps de discursos d'odi"; la construcció de ciutadania, amb la participació activa dels infants en les activitats; i són una eina d'igualtat d'oportunitats i cohesió social.

Ruiz també ha dit que el lleure educatiu "no és un complement" i ha de formar part de l'estratègia contra la pobresa infantil que recentment ha presentat el Govern.

El manifest també proposa ampliar els espais de trobada i joc, obrint equipaments públics com escoles, biblioteques, piscines o poliesportius durant l’estiu, amb activitats gratuïtes o assequibles, incentivant la participació d’infants i adolescents de contextos diversos i facilitant activitats a l’aire lliure i en contacte amb la natura, a més de convertir-se en refugis climàtics.

A més, reclama enfortir les entitats vinculades al lleure d’estiu, com ha demanat la Síndica de Greuges de Catalunya en el darrer informe 'La universalització del lleure educatiu'. Amb una estratègia de reconeixement i suport institucional a la diversitat d'entitats del país, que asseguri estabilitat, una oferta territorial mínima d'activitats d'estiu de qualitat i que també promogui la singularitat i el potencial dels moviments i entitats d’educació en el lleure. Per això, també és clau reforçar els drets d’infants i adolescent amb polítiques d’estiu de país i municipals de la mà d’entitats, professionals i voluntaris.

A Catalunya 4 de cada 10 infants i adolescents no tenen accés a cap activitat d’estiu, malgrat els esforços de moltes entitats socials i municipis. En un context de pobresa infantil crònica --amb gairebé un 35% d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, uns 450.000, segons les darreres dades d’Idescat-- les entitats veuen "fonamental" reforçar les polítiques públiques que garanteixin l’accés a aquest dret.

Els signants del manifest consideren que el lleure educatiu d’estiu juga un paper cabdal en el reforç dels aprenentatges, el benestar físic i emocional, i el desenvolupament de valors com l’autonomia, la creativitat i la socialització. A més, facilita la conciliació familiar, promou vincles entre infants de diferents contextos i contribueix a la cohesió social. Per aquesta raó, creuen que l’estiu ha de ser un espai d’oportunitats accessibles per a tots els nens i adolescents, basat en la inclusió, sense segregació i amb un enfocament comunitari que asseguri una participació equitativa.

Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, ha remarcat els beneficis per a la salut que suposa el lleure educatiu, tant la salut física com l'emocional i intel·lectual. També ha remarcat que l'estada a la natura pot treure els infants d'entorns més contaminats, i els "vincles sans" també els poden apartar de situacions familiars complexes. El vicepresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Carlos Cañas, ha reclamat un pacte per estabilitzar econòmicament les entitats, ja que "l'educació no acaba a l'escola", i ha demanat que es garanteixi el lleure educatiu a tot el territori.

Entre les entitats signants hi ha la Gasol Foundation, col·lectius sanitaris, la Unió de Consells Esportius de Catalunya, Òmnium, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya, escoltes, esplais, Save the Children, Educo, Unicef, Creu Roja, Càritas, empreses de lleure, SOS Racisme, entitats de discapacitats o la Fundació Bofill, entre altres.