Sant Vicenç de Calders és una estació de ferrocarril del Baix Penedès, on conflueix la línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona, inaugurada el 1855, i de Barcelona-Vilanova-Valls (el tram entre Calafell i Valls es va inaugurar el 1883). Va entrar en servei el 24 d'abril de 1887, com a estació d'enllaç entre aquestes dues línies. Es va construir en una zona aïllada, envoltada de camps i aiguamolls, a tres quilòmetres del nucli urbà de Sant Vicenç de Calders, que aleshores era un municipi independent del Vendrell. L'enllaç de les dues vies i la construcció de l’edifici de l'estació dels viatgers i dels serveis van ser encarregats a l’enginyer Eduard Maristany i Gibert.

L'estació es trobava entremig de les vies, tres per sota cap a la banda de mar i tres per damunt cap a la banda de muntanya. Des d’aquell moment i fins als anys vint, es van anar construint els habitatges de la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders. En perduren sis pavellons i tres edificacions: les del cap d’estació, el del sobreestant i el del Block.).