La Fundació Apel·les Fenosa, a la seva seu del Vendrell, reactiva en la nova fase la funció de ser un node de producció i reflexió per a creadors en residència.

Des de 1958, moment en què els Fenosa (Apel·les i Nicole) van adquirir el palau renaixentista construït per la família Nin, aquest lloc va ser un punt catalitzador d’intel·lectuals i creadors, entre els primers residents del qual es troben Tristan Tzara, Patience Gray, Cécile Éluard, Robert Pikelny o Kinosuke Ebihara, entre d’altres.

Les estances es completaran amb trobades públiques, amb la finalitat de compartir els resultats, treballs o experiències que derivin d’aquestes estades

La primavera passada es va iniciar una nova fase amb l’estança de l’escriptora Begoña Méndez i, aquesta primavera, es reprèn el cicle de visites amb: Kekena Corvalán (març, sobre processos de mediació al voltant dels binomis contemporani/modern - malenconia/nostàlgia), Cloe Massotta (abril, a partir de la correspondència de Manuel Humbert a la Fundació), Marta Arzak (juny, investigació sobre la cuina com a espai relacional), Rubén Barroso (setembre, a partir del programa de recerques sonores fenosianes) i Rafael Tormo Cuenca (octubre, explorant la connexió entre l’art, la memòria i la matèria).

El programa de residències s’emmarca amb la genealogia de la producció de pensament i creativa vinculada a la història del lloc, i es manté com una línia curatorial marcada per la direcció del Museu en sintonia amb els objectius de la Fundació. En primera instància, són residències per invitació amb una durada variable i encarades, la majoria d’elles, com un work in progress. Igualment, intenta donar visibilitat a un altre dels eixos fenosians germinals, ser una canal entre França i Catalunya i irradiar noves xarxes i col·laboracions a l’entorn de proximitat amb la província de Tarragona. La col·laboració amb el Museu d’Art Modern de Tarragona, el Mèdol o el Centre de Lectura de Reus, entre d’altres, així com les Xarxes a les quals pertany el museu (Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, Museus de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre) o la Red de Museos por la Igualdad, CIMAN i IAC, és una altra de les vies que aquestes residències desenvolupen.

Les estances es completaran amb trobades públiques, amb la finalitat de compartir els resultats, treballs o experiències que derivin d’aquestes estades.