Anàlisi de la primera de les contradiccions detectades en els documents de l’avant Pla Territorial del Penedès.

1 què diuen:

“Des del seu primer plantejament, un dels objectius del Pla ha estat contribuir a la descarbonització del territori i fer-lo més resilient. Objectiu que s’ha fet preceptiu amb l’entrada en vigor de la llei 16/2017 de canvi climàtic, pionera a l’estat en aquest àmbit. Aquesta llei “estableix objectius de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic com a base d’un nou model de desenvolupament econòmic sostenible, innovador, competitiu i creador de benestar i de llocs de treball.”

2 què fan:

Les primeres observacions de la documentació del Pla Territorial ens diuen tot el contrari: Les previsions de creixement entorn de les 1.000 hectàrees dels polígons logístics i d’automoció a la plana penedesenca ens proporcionen unes dades preocupants.

Anualment es produiria

Emissions a l’atmosfera de 733.028 Tones de CO2 una despesa de mes de 5,625 milions de m3 d’aigua

Seria convenient que, abans de seguir amb el procediment, expliquessin els motius pels quals s’incompleixen les lleis europees sobre canvi climàtic, sobre la destrucció dels paisatges agrícoles, s’atempta contra la biodiversitat i es decideix menystenir la proposta de la societat civil de desenvolupar un model territorial inspirat en una Regió Agroalimentària.

L'impacte del transport en el medi ambient

En els motors dièsel, cada cop que un litre de gasoil es crema al motor, pel tub d’escapament surten 2,6 kg de CO2. Els científics han demostrat que una part del CO2 que s’emet a l’atmosfera s’hi acumula i és el causant principal de la modificació de l’anomenat “efecte d’hivernacle”, que dóna lloc al conegut “canvi climàtic”. L’efecte d’hivernacle és fonamental per a la vida a la terra, perquè fa que la seva temperatura mitjana sigui d’uns 15ºC, però l’increment de concentració d’aquest gas a l’atmosfera a causa de la combus􀆟ó de carburants fa que aquesta temperatura mitjana tendeixi a pujar, i això pot ocasionar greus problemes a la humanitat: modificar la meteorologia, incrementar el nivell dels mars, les sequeres, etc.

Un camió de gran capacitat té una despesa mitjana de 0,35 litres de gasoil per kilòmetre. Cada litre de gasoil genera uns 2,6 kg de CO2. Tindríem que les emissions generades per aquest vehicle serien de 0,91 kg de CO2 per kilòmetre.

Un turisme de gasolina té una despesa mitjana de 0,06 litres de gasolina per kilòmetre. Cada litre de gasolina genera uns 2,35 kg de CO2. Tindríem que les emissions generades per aquest vehicle serien de 0,141 kg de CO2 per kilòmetre.

Entre aquests dos coeficients 0,141 i 0,91 kg de CO2 hi haurien tot tipus de vehicles intermedis, des del turisme, passant per la furgoneta o la camioneta..

Les substàncies contaminants s’emeten en quantitats molt més pe􀆟tes que el CO2, però quan s’acumulen a l’atmosfera afecten la qualitat de l’aire i la salut dels éssers vius, embrutant el medi ambient. Les més importants són:

- El monòxid de carboni (CO).

- Els hidrocarburs (HC).

- Els òxids de nitrogen (NOx).

- Les particules (PM) que són les que causen l’opacitat dels fums.

És en aquestes circumstàncies que el plantejament del Pla Territorial, des d’aquesta perspectiva, no té sentit. Iniciar-lo des de la requalificació de polígons desproporcionats que accentuen la situació de la sequera i la manca d’aigua introduint grans superfícies que contaminen, que generen molts llocs de treball precaris que no resolen el problema de l’atur, no obeeixen a una bon tractament del territori, ans el contrari, obvien qualsevol aspecte i lleis que afecten directament al Penedès: la crisi climàtica amb l’incompliment de la llei 16/2017 de canvi climàtic i el menyspreu per als paisatges que són el gran valor de les comarques de la regió penedesenca actuant en contra dels principis d’actuació en matèria de paisatge de la llei 8/2005, de 8 de juny i el seu Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge; 

Tot això es ‘planifica’ sense afrontar un tema vital: la mobilitat sostenible. Tenir en compte l’estudi d’una bona xarxa de transport (tant de viatgers com de mercaderies) que en el Pla no es veu per enlloc. tothom sap que la crisi del transport ferroviari metropolità i Inter metropolità que estem patint no quedarà resolta quan hagin instal·lat el famós ‘tercer fil’. El sistema ferroviari català està col·lapsant. I mentre no s’afronti amb valentia una planifició a nivell nacional no hi haurà Pla Territorial que valgui la pena executar, ja que no haurà aconseguit l’objectiu que ell mateix s’atribueix ‘avant la lettre’, de ser un Pla model per al territori i com a referència de plans futurs per la resta del territori. Cal reivindicar una bona xarxa ferroviària de mercaderies alternativa de país i això afectarà tot l’àmbit penedesenc.

Queda molt per fer. Deu anys són masses pel poc resultat obtingut. En un territori fortament pressionat per la metròpoli on ja hi ha unes activitats econòmiques, una vida cultural i un sentit de lloc, és erroni un Pla que requalifiqui les terres agrícoles per convertir-les en un seguit d’activitats de dubtosa utilitat i de certesa destrucció del patrimoni aconseguit. Cal estudiar les bases d’aquest sistema i introduir petits impulsos positius (no negatius, com està passant) ajudats per l’Administració per reconduir els desajustos que la pròpia metròpoli ha generat. Molt senzill si se sap quin és el camí, molt difícil quan s’afirma una cosa i se’n fa una altra contrària.