L'equip de SOM Penedès analitza els documents de l'avant Pla Territorial del Penedès

La roda de premsa es va celebrar el passat dilluns 4 de març a l'Escorxador de Vilafranca.

Actualitat

L'equip de SOM Penedès reunit el passat 4 de març a Vilafranca
L'equip de SOM Penedès reunit el passat 4 de març a Vilafranca

Anàlisi de la primera de les contradiccions
detectades en els documents de l’avant Pla
Territorial del Penedès

1 – què diuen

“Des del seu primer plantejament, un dels objectius del Pla ha estat contribuir a la
descarbonització del territori i fer-lo més resilient. Objectiu que s’ha fet preceptiu
amb l’entrada en vigor de la llei 16/2017 de canvi climàtic, pionera a l’estat en
aquest àmbit. Aquesta llei “estableix objectius de mitigació i d’adaptació al canvi
climàtic com a base d’un nou model de desenvolupament econòmic sostenible,
innovador, competitiu i creador de benestar i de llocs de treball.”

 

2 – què fan

D’altra banda

Les primeres observacions de la documentació del Pla Territorial ens diuen tot el
contrari: Les previsions de creixement entorn de les 1.000 hectàrees dels polígons
logístics i d’automoció a la plana penedesenca ens proporcionen unes dades
preocupants.

Anualment es produiria

Emissions a l’atmosfera de 415.314 Tones de CO2 una despesa de mes de 3,33 milions de m3 d’aigua

Seria convenient que, abans de seguir amb el procediment, expliquessin els
motius pels quals s’incompleixen les lleis europees sobre canvi climàtic, sobre la
destrucció dels paisatges agrícoles, s’atempta contra la biodiversitat i es
decideix menystenir la proposta de la societat civil de desenvolupar un model territorial inspirat en una Regió Agroalimentària.

 

3 – comproveu-ho

Procediment: Informació extreta del manual Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials De l’Institut Català d’Energia (Generalitat de Catalunya)


2.3 L'impacte del transport en el medi ambient
En els motors dièsel, cada cop que un litre de gasoil es crema al motor, pel tub d’escapament surten 2,6 kg de CO2. Els científics han demostrat que una part del CO2 que s’emet a l’atmosfera s’hi acumula i és el causant principal de la modificació de l’anomenat “efecte d’hivernacle”, que dóna lloc al conegut “canvi climàtic”. L’efecte d’hivernacle és fonamental per a la vida a la terra, perquè fa que la seva temperatura mitjana sigui d’uns 15ºC, però l’increment de concentració d’aquest gas a l’atmosfera a causa de la combustió de carburants fa que aquesta temperatura mitjana tendeixi a pujar, i això pot
ocasionar greus problemes a la humanitat: modificar la meteorologia, incrementar el nivell dels mars, les sequeres, etc.


Un camió de gran capacitat té una despesa mitjana de 0,35 litres de gasoil per kilòmetre. Cada litre de gasoil genera uns 2,6 kg de CO2. Tindríem que les emissions generades per aquest vehicle serien de 0,91 kg de CO2 per kilòmetre.


Un turisme de gasolina té una despesa mitjana de 0,06 litres de gasolina per kilòmetre. Cada litre de gasolina genera uns 2,35 kg de CO2. Tindríem que les emissions generades per aquest vehicle serien de 0,141 kg de CO2 per kilòmetre.


Entre aquests dos coeficients 0,141 i 0,91 kg de CO2 hi haurien tot tipus de vehicles intermedis, des del turisme, passant per la furgoneta o la camioneta.


Les substàncies contaminants s’emeten en quantitats molt més petites que el CO2, però quan s’acumulen a l’atmosfera afecten la qualitat de l’aire i la salut dels éssers vius, embrutant el medi ambient.

Les més importants són:

  • El monòxid de carboni (CO).
  • Els hidrocarburs (HC).
  • Els òxids de nitrogen (NOx).
  • Les partícules (PM) que són les que causen l’opacitat dels fums.

 

 

Càlcul de les emissions contaminants, despesa d’aigua, residus dels polígons i llocs de treball potencials sobre l’eix de l’AP7 i l’AP2

1. El càlcul dels polígons emetran a l’atmosfera unes 415.314 tones de CO2 a l’any. Tindran una despesa de 3,322.334 m3 d’aigua. Un potencial de més de 53.000 llocs de treball i unes
emissions 1.446 quilos d’òxid de nitrogen i 34 quilos de partícules en suspensió al dia.


2. Si un arbre absorbeix entre 10 i 30 kg de CO2 a l’any, i ocupa uns 30m2, per absorbir 415.000 Tones de CO2 necessitarem l’equivalent a més de 28.000 hectàrees de bosc. Val la pena fer desaparèixer mil hectàrees d’espai agrícola si n’hem de crear 28.000 ha de bosc?


3. Però, les esquifides pluges actuals que minven amb la sequera no poden ni mantenir en peu els boscos existents (i a més aquests impedeixen que l’escassa aigua de la pluja arribi als rius, rieres i omplin el freàtic) ens porta a la conclusió que no podem incrementar les
emissions i complir amb la llei 16/2017 de canvi climàtic*1 cosa que ens obliga a reduir les
emissions actuals. El Pla Territorial ho sap i ho confirma en els seus documents però segueix projectant sobre el Penedès tones i tones d’anhídrid carbònic i altres compostos nocius per la salut de persones, animals i plantes.


4. La pregunta és si aquest Pla Territorial ens beneficia o destrueix el nostre hàbitat en benefici d’empreses i fons d’inversió que se sap del cert especulen amb els terrenys per pur benefici personal?

*1 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=794493

 

El consum de més de 3,3 milions de m3 d’aigua anual dels polígons logístics equival a al 20%de la despesa d’aigua de les comarques del Baix i l’Alt Penedès durant un any. Tenint en compte l’escassedat d’aigua que patim i que hi ha estudis de que anem cap un llarg període de greu escassedat, el Pla Territorial hauria de tenir cura de no requalificar terrenys agrícoles (cada vegada més necessaris) i evitar acceptar caure en el desenvolupament ‘no sostenible’ com sembla que els seus documents indiquen.
Estem en un moment delicat on hem de mesurar bé les despeses de valuós sòl agrícola i no
imposar sobre el Penedès activitats que requereixen molt de sòl, no aporten valor afegit al
territori, molts treballs a precari i contaminen el medi. Uns factors dels que el Pla Territorial
s’hauria d’allunyar i ajudar-nos a millorar el medi, el paisatge i la qualitat de vida de la gent.

 

Càlcul de les emissions contaminants, despesa d’aigua, residus dels polígons i llocs de treball potencials de la vegueria Penedès

Les xifres són les següents:

Prop de 1.500 ha de polígons industrials-logístics (dels quals 460ha són existents i 310 pertanyen a l’IDIADA) que:

Anualment produirien

Emissions de 733.028 Tones de CO2 Despesa de mes de 5,625 milions de m3d’aigua Emetrien 2.781 Kg de NOx i 62 kg de PM10 I generarien més de 90.000 llocs de treball.

Tot plegat unes dimensions que desestabilitzarien qualsevol
territori i més al Penedès on ja existeix una estructura territorial
mínimament equilibrada. Si el Pla Territorial pretén
desequilibrar-la aquest és el camí correcte.

 

 

A tots aquests càlculs del que pretén imposar el Pla Territorial cal afegir-hi els efectes
contaminants del transport per carretera i veurem que el Pla Territorial comença la casa
per la teulada ja que no té en compte que la reducció de les emissions de CO2 a
l’atmosfera passa per planificar primer de tot una adequada mobilitat sostenible.

Càlcul de les emissions de la xarxa de transport per carretera

A les emissions de les 733.028 Tones de CO2 dels polígons industrials-logístics interns li hem d’afegir les 741.860 Tones de CO2 de la xarxa principal de transport de les carreteres principals que transcorren pel territori de la vegueria (AP7, AP2, A2 i N340) El que suma una quantitat fora de mesura d’uns 1.474.888 Tones de CO2 anuals en tota la vegueria Penedès

Aquí hi hem d’afegir les elevades quantitats d’hidrocarburs (HC), els òxids de nitrogen (NOx) o les partícules (PM) que afecten al medi i a la salut de les persones.
El Pla Territorial obvia un factor molt important: el transport de mercaderies per ferrocarril!

És des d’aquest anàlisi de la crisi ambiental en què el control de la contaminació
atmosfèrica que desencadena l’escalfament global i de retruc la sequera afecta
directament el territori penedesenc, anoienc i garrafenc en la seva base més
productiva: l’agricultura.
És en aquestes circumstàncies que el plantejament del Pla Territorial, des d’aquesta
perspectiva, no té sentit. Iniciar-lo des de la requalificació de polígons
desproporcionats que accentuen la situació de la sequera i la manca d’aigua
introduint grans superfícies que contaminen, que generen molts llocs de treball que
no resolen el problema de l’atur, no obeeixen a una bon tractament del territori, ans
el contrari, obvien qualsevol aspecte i lleis que afecten directament al Penedès: la
crisi climàtica amb l’incompliment de la llei 16/2017 de canvi climàtic i el menyspreu
per als paisatges que són el gran valor de les comarques de la regió penedesenca
actuant en contra dels principis d’actuació en matèria de paisatge de la llei 8/2005,
de 8 de juny i el seu Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge;

Tot això es ‘planifica’ sense afrontar un tema vital: la mobilitat sostenible. Tenir en
compte l’estudi d’una bona xarxa de transport (tant de viatgers com de mercaderies)
que en el Pla no es veu per enlloc. tothom sap que la crisi del transport ferroviari
metropolità i Inter metropolità que estem patint no quedarà resolta quan hagin
instal·lat el famós ‘tercer fil’. El sistema ferroviari català està col·lapsant. I mentre no
s’afronti amb valentia una planifició a nivell nacional no hi haurà Pla Territorial que
valgui la pena executar, ja que no haurà aconseguit l’objectiu que ell mateix
s’atribueix ‘avant la lettre’, de ser un Pla model per al territori i com a referència de
plans futurs per la resta del territori. Cal reivindicar una bona xarxa ferroviària de
mercaderies alternativa de país i això afectarà tot l’àmbit penedesenc.
Queda molt per fer. Deu anys són masses pel poc resultat obtingut. En un territori
fortament pressionat per la metròpoli on ja hi ha unes activitats econòmiques, una
vida cultural i un sentit de lloc, és erroni un Pla que requalifiqui les terres agrícoles
per convertir-les en un seguit d’activitats de dubtosa utilitat i de certesa destrucció
del patrimoni aconseguit. Cal estudiar les bases d’aquest sistema i introduir petits
impulsos positius (no negatius, com està passant) ajudats per l’Administració per
reconduir els desajustos que la pròpia metròpoli ha generat. Molt senzill si se sap
quin és el camí, molt difícil quan s’afirma una cosa i se’n fa una altra contrària.
Esperem que els responsables en prenguin nota.

El Pla Territorial no és una eina per
especular sinó per a (com a mínim)
mantenir la qualitat de vida dels seus
habitants i el respecte cap als seus ecosistemes.

I aquest no sembla el camí correcte que segueix el Pla Territorial.
El Territori ha de decidir i ara és determinant

L’equip tècnic de SOMPENEDÈS seguirà treballant per la millora del territori penedesenc i en pròximes presentacions tractarem els temes de les infraestructures ferroviàries, la mobilitat sostenible, l’agricultura, el paisatge, l’habitatge, l’energia,..

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article