1. La Bisbal del Penedès:
de la riquesa d’un paisatge agrícola a la pobresa d’un barri suburbà

Absència d’anàlisi de la realitat socioeconòmica del municipi

Els successius polígons logístics existents sumen unes 225ha + 300ha de l’IDIADA. Aquestes més de 500 hectàrees produeixen uns efectes sobre l’estructura socioeconòmica del territori, començant per l’increment expansiu de la població de la Bisbal del Penedès que, en 20 anys passa de tenir 2.000 habitants, a principis de segle, a més de 4.000 en l’actualitat. Mentre, que la renda per càpita es manté 20 punts per sota de la mitjana catalana. Es dobla la població i es manté la feble qualitat de vida.
Les preocupants conclusions (amb dades d’Idescat) de confiar tota l’economia d’un municipi en l’activitat logística porta irremeiablement als efectes que hem analitzat:

1. Augment considerable de la població (100 habitants anuals).
2. Manteniment de la renda molt per sota de la mitjana catalana (81%)
3. Món laboral de sous baixos i contractes a precari producte de la inestabilitat d’una activitat que és molt sensible a les crisis econòmiques.

Efectes ambientals sobre la població

La contaminació de l’aire produït pels transport de camions₁

En un radi de 10 km en epicentre de l’IDIADA està actualment sobre les 200T de CO2-el nou polígon hi afegiria unes 150T de CO2-, en total, només comptant els polígons del municipi de la Bisbal del Penedès, produirien entorn de les 350T de CO2, diaris. A més, les emissions de camions no són només de CO2, sinó també altres elements₂ que produeixen efectes cardiovasculars i respiratoris que poden arribar a esdevenir cancerígens.

Transformació de l’estructura del municipi i els seus paisatges

La dimensió desproporcionada dels polígons logístics dins el municipi exerciran una influencia sobre la presa de decisions del govern municipal, per part de les empreses majoritàries als polígons. L’entorn paisatgístic que dona prestància i bellesa al poble es va substituint per polígons de perifèria urbana que
convertiran al poble en un barri depenent.
De fet, en aquests moment el creixement poblacional es concentra a les urbanitzacions que dobla la població del nucli i on només un de cada quatre habitants ha nascut al municipi. En el procés d’invasió logística del polígon de les Planes del Vent ja es troben indicadors sobre aquesta situació de dependència de l’equip de govern a les demandes de les empreses promotores dels polígons:
La presentació, a l’americana, orquestrada per l’ajuntament a la sala municipal, n’és un exemple de propaganda d’un producte comercial, convertint l’equip de govern en un gestor al servei dels interessos privats de l’expansió logística. La Generalitat, tot i saber-ho, es fa l’orni. I, pel que sembla, està darrera, orquestrant l’operació. A part de la sostracció de la bellesa que proporciona un paisatge agrari, apareixerà la sobreposició d’uns factors ambientals negatius: la contaminació de l’aire i la pèrdua de valor patrimonial que aquesta transformació urbana portarà₃.

1 Un camió de transport de llarg recorregut necessita 35 litres de gasoli per fer 100 km i cada litre genera uns 2,6 kg de CO2.
2 chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://treball.gencat.cat/web/.content/09_-_seguretat_i_salut_laboral/publicacions/imatges/37-RISCOS-PER-EXPOSICIO-A-FUMS-DIESEL.pdf
3 I tot gràcies a les plusvàlues generades pel canvi de qualificació urbanística que, al passar de sòl agrícola no urbanitzable a sòl urbanitzable
industrial, el valor del sòl es multiplica per més de 10.

2. El Baix Penedès:

Transformació d’una comarca en plataforma logística
Les lluites contra els polígons logístics.
La tendència d’aquest creixement exponencial de la zona entorn de l’IDIADA desmanega un paisatge d’alt valor ambiental i agrícola. Els efectes directes i indirectes que aquesta massa industrial, dedicada a la logística, exercirà sobre el futur d’una comarca, abocada des de la segona meitat del segle passat a les urpes dels especuladors, poden ser definitius per portar a tota una comarca a viure, durant molts anys, sota mínims ambientals i amb baixa qualitat de vida.
Les 430 ha logístiques situades al Baix Penedès sobrepassen les, inicialment, planificades al Logis Penedès (entorn d’unes 200ha) que varen generar protestes massives amb manifestacions, debats ciutadans a tot el territori penedesenc (amb talls a la N340 i retencions a l’AP7) durant el període 2004-2007. La crisi del 2008 va dissipar la lluita i l’Administració va reconvertir el polígon en un de més reduït (47ha) sense xarxa ferroviària i destinat més a activitats econòmiques diverses.

L’aparició del Pla Territorial del Penedès
Passada la crisi, el Departament inicia, l’any 2014, la redacció del Pla Territorial del Penedès. Elabora un seguit d’estudis bàsics (amb l’absència important de dos grans documents, imprescindibles per a iniciar adequadament un Pla d’aquestes característiques: l’estudi econòmic de la vegueria i l’auditoria socioambiental.) i, en plena pandèmia del Covid, s’organitza, telemàticament, la participació ciutadana, amb una alta afluència de gent i col·lectius cívics amb una idea clara i ferma del model territorial: Un model assajat en diferents regions i metròpolis europees: la idea que, el Penedès, per la seva vocació agrícola i la seva posició central entre les
dues metròpolis catalanes Barcelona-Tarragona, esdevingués una Regió Agroalimentària (la RAP) com a base de l’estructura paisatgística i socioeconòmica territorial. De fet la situació de crisi climàtica, d’escassedat de les matèries primeres i la necessitat de disposar de regions agroalimentaris de proximitat, avalaven, cada vegada més, aquest model. Curiosament, just desprès del debat ciutadà i, tot i la promesa de continuar amb la redacció del Pla, amb la publicació de l’Avanç de Pla el desembre del 2021, aquest, sense previ avís, s’atura i no se’n sap res fins del desembre del 2023 on s’aprova l’avanç de Pla (avui encara no publicat
oficialment)

El Baix Penedès: una comarca sentenciada
Aquest any 2024 es celebra el vintè aniversari de les primeres lluites contra la imposició de l’Administració de convertir el Baix Penedès en una plana logística. Ni el model proposat ni els esforços per convèncer a la població i, sobretot, a polítics i empresaris, ha reeixit, tots els esforços dels moviments socials s’han menystingut. El Departament, amb aquesta actuació, per sota mà, segueix impulsant les plataformes logístiques arreu de la comarca. I, per comptes de ser un pla que sigui un model que afronti de cara la resolució de tots els problemes derivats de les actuals crisis, ens regala contaminació, llocs de treball precaris, creixement demogràfic desestructurat, ciutats dormitori, atur i rendes baixes (com es pot comprovar en les dades d’IDESCAT) amb un intent d’afavorir (no, de lluitar contra) el canvi climàtic. El Baix Penedès és una comarca sentenciada, a la ciutat dormitori de la franja costanera hi hem d’afegir la plataforma logística de l’interior.

3 Vegueria Penedès:

Una lluita constant contra la dependència metropolitana

El PTPVP: un pla modèlic (segons diuen).
Des de l’inici dels treballs del Pla Territorial es va parlar de que aquest seria un pla modèlic on es tindrien d’emmirallar la revisió de tots els altres plans territorials de Catalunya (redactats i aprovats el segle passat, encara amb una clara base expansionista), donada la situació actual produïda pels forts, intensos i rapits canvis que posen en crisi, per obsolet i inservible, tot el planejament existent fins avui dia.
D’entrada, a part dels dos grans estudis no realitzats (l’econòmic i l’auditoria socioambiental), la nova situació fa necessari introduir altres estudis que avui dia són imprescindibles per una adequada actualització de la planificació d’un territori, de fet, ja planificat:

1. un estudi de mobilitat sostenible en base a l’accessibilitat de tot el territori basat en l’estalvi energètic i la reducció al mínim de la contaminació ambiental₄.

2. planificació, estalvi i reciclatge dels recursos hídrics, necessaris per definir els límits de les activitats econòmiques i de l’evolució demogràfica que determinin la capacitat per albergar la població i les dimensions proporcionals i harmòniques de l’hàbitat de la regió.
3. revisió de les lleis sobre els espais agraris i en funció de la RAP, la conservació dels paisatges i la introducció del valor dels costos ambientals en el valor dels productes agraris₅.

Prioritzar els paisatges com a referents duna nova planificació.
L’Administració ha aplicat un full de ruta especulador paral·lel a un pla que pretén l’excel·lència. Si es vol considerar un Pla modèlic i referent per a la resta del Territori cal tenir molt present la Carta del Paisatge (no n’hi ha prou en aprovar-la, s’ha d’aplicar). Els paisatges són espais complexes, delicats i harmònics construïts al llarg del temps, amb una suma important d’esforç i amor. Qualsevol alteració d’aquests paisatges és un pas enrere respecte d’aquest model que, des
de l’Administració, es vol mostrar com a modèlic. De fet, és això és el que s’ha estat fent mentre s’elaborava el Pla: dedicar-se a permetre plans logístics (entorn de l’IDIADA, Cal Vies, Masquefa, l’antic CIM d’Òdena); de projectes a gran escala (l’Agroparc, a Gelida, l’Autòdrom i l’Antic Casino a Sant Pere de Ribes, Parc de les ones a Cunit..) amb l’única finalitat de colonitzar i aprofitar les plusvàlues, (abans de redactar el Pla Modèlic) a costa del paisatge i l’agricultura (dos dels grans
valors penedesencs. Imposant un full de ruta (no, un model) d’interessos aliens no consensuat amb els moviments socials i ambientals, que proposen (aquí, sí) un model Agroalimentari.
 Un Pla convencional no dona resposta davant d’una realitat impermanent
Sorprèn la rapidesa en que, des del Departament, es vol enllestir el Pla (l’Aprovació inicial, a principis del 2024, la provisional a mitjans i a finals del 2024, la definitiva). Després de 10 anys estancats, en que, el 2021 es va arribar al final del primer debat col·lectiu (amb els dèficits dels estudis que ja hem mencionat i que són imprescindibles per definir el model) ara resulta que en un  any es vol aprovar, de cop, tot el document. Cal un respecte democràtic cap a la ciutadania si es
vol que aquest pla sigui modèlic i, això, de moment, no es percep, ans tot el contrari. El model de Pla hauria d’anar més en la línia del debat continuat, del consens en les grans línies que encara no s’han atrevit a traçar i reflectir-ho sobre el patrimoni paisatgístic, urbà i agrícola existent. El paisatge no és un contenidor on abocar objectes qualsevol per qualsevol interès. És un lloc on conflueixen molts interessos i moltes sensibilitats que cal tenir en compte. Imposar un pla com s’ha fet a Gelida, o s’està fent a la Bisbal del Penedès és un acte de menyspreu a un territori existent creat per moltes vides al llarg de molt de temps, no un plànol en blanc sobre el què dibuixar els desitjos quimèrics d’un promotor.

4 des del transport de mercaderies per tren fins a l’estudi de vehicles lleugers que arribin a cada petit poble del Penedès. Cal incidir sobre la
planificació de la xarxa ferroviària, sobretot, de mercaderies donada la incidència sobre aquesta regió.
5 Tot i que el Pla Territorial no aborda aquest tipus de plans, els hauria de tenir en compte a l’hora de planificar tenint en compte l’especificitat
d’aquesta regió