L’inventari de la documentació de l’entitat local menor de les Peces d’Albinyana (1924-1939) disponible al Portal Arxius en línia

L’Ajuntament d’Albinyana va transferir el 2021 a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès la documentació de l’entitat local menor de les Peces que havia estat conservada a la parròquia del Sagrat Cor de les Peces

Actualitat

L’inventari de la documentació de l’entitat local menor de les Peces d’Albinyana (1924-1939) disponible al Portal Arxius en línia
L’inventari de la documentació de l’entitat local menor de les Peces d’Albinyana (1924-1939) disponible al Portal Arxius en línia

L’Ajuntament d’Albinyana va transferir el 2021 a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès la documentació de l’entitat local menor de les Peces que havia estat conservada a la parròquia del Sagrat Cor de les Peces. 

Aquesta documentació permetrà aprofundir en l’estudi del desenvolupament d’aquesta entitat local menor (1924-1939).  Cal recordar que una entitat local menor era una forma d'administració local espanyola que, segons l'Estatut Municipal de 1924, es definia com aquell "agregat, parròquia, llogaret, caseria o vilatge que, essent dins d'un municipi i constituint un nucli separat d'edificacions, formen un conjunt de persones i béns amb interessos col·lectius diferenciables dels generals del municipi".

En el cas de les Peces es va aconseguir gràcies a una reivindicació veïnal històrica. Així, el 20 de febrer de 1927 Bartolomé Casellas Saperas, aleshores alcalde d’Albinyana, donà a conèixer a la Comissió Permanent la sentència del Tribunal Provincial Contenciós Administratiu, per la qual es concedia a les Peces el reconeixement d’entitat local menor. Dos mesos després, el 9 d’abril, es va constituir la Junta Parroquial d’aquesta entitat per sentència dictada pel Tribunal Provincial el 22 de desembre de 1926. Es van nomenar Joan Navarro Coll, com a president, i com a vocals, Salvador Mañé Jané, Salvador Casellas Gustantí, Antoni Marlés Mañé, i com a vocals suplents Ramon Casellas Mañé i Joan Navarro Jané. Tot seguit, es va constituir la comissió municipal permanent presidida per Joan Navarro Coll i actuant com a vocals Salvador Mañé i Salvador Casellas.

El 1933, Joan Navarro Coll, com a  president de l’entitat, va sol·licitar poder constituir-se en municipi independent, un propòsit que no es va aconseguir. El 1935 va obtenir la condició de submunicipi. L’arribada de la Guerra Civil no va permetre continuar amb la reivindicació i, una vegada acabada la guerra, es va dissoldre.

Entre els documents conservats destaquem dos padrons d’habitants de 1928 i 1930, documents comptables i el reglament de la societat “Fomento de Primera Enseñanza” del barri de les Peces, elaborat el 20 de febrer de 1926 per una comissió formada per Ramon Mañé Grimau, Pau Güixens Canals, Cristòfol Jané Vidal, Gregori Güell Grimau i Antoni Marlés Mañé.  L’escola de les Peces s’havia inaugurat el 13 de desembre de 1924. També cal mencionar l'únic llibre d'actes conservat (1931-1934). En aquest sentit, hem de dir que gràcies a Manuel Bofarull Terrades tenim unes anotacions dels llibres d'actes d'aquesta entitat de 21 d'agost de 1925 fins al 22 de gener de 1939, els quals va poder consultar en el seu dia.

Les Peces han estat objecte de treballs de recerca com el de Manuel Bofarull Terrades titulat Notícies de les Peces (1994), dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès i el de Marc Casellas Sequera titulat Les Peces, una voluntat de ser” (2018).

Ara l’inventari (accediu) i el llibre d’actes conservat (accediu) es poden consultar al portal Arxius en línia.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article