L’escola Sant Julià de l’Arboç porta més de deu anys batallant per eliminar les múltiples barreres arquitectòniques de l’edifici així com per a la instal·lació d’un ascensor que permeti el lliure accés i amb plena autonomia als diversos espais de l’edifici i de tot el recinte escolar.

Semblava que, després de tant temps, es posaria fi a una d’aquestes batalles quan l’anterior Director dels Serveis Territorials de Tarragona va assegurar tant a la direcció del centre com a la Junta de personal docent que les obres per a la instal·lació de l’ascensor es realitzarien al llarg del curs 21-22, cosa que no ha succeït.

El Sindicat USTEC-STes (IAC) denuncia que es troben davant d’un greuge que afecta directament a la normalitat del dia a dia a l’escola, principalment pel que fa a la mobilitat de dos alumnes de 8 anys que tenen un 45% i un 60% de discapacitat amb neurodeficiència muscular, els quals depenen del personal educatiu per poder accedir als diversos espais de l’escola, amb la càrrega física que suposa per aquests treballadors/es. A més a més, també s’han de tenir en compte les necessitats sobrevingudes i/o puntuals de tots els membres de la comunitat educativa, alumnat, personal i famílies així com la impossibilitat d’optar a l’adjudicació d’ un lloc de treball en aquesta escola per part de qualsevol treballador/a amb mobilitat reduïda.

Tot i que l’equip directiu, el claustre i el consell escolar de l’escola han fet l’impossible per poder adequar al màxim els espais necessaris per a aquests alumnes i minimitzar els desplaçaments mentre no s’hi posi una solució, constaten que no és suficient degut a la gran quantitat de barreres arquitectòniques que impedeixen la circulació d’aquests alumnes per la mateixa planta baixa així com per accedir a la zona d’esbarjo. A més a més, també troben indecent la insuficient dotació de personal d’atenció directa a l’alumnat, ja que l’escola compta amb un total de 31 hores per a 420 alumnes, dos dels quals amb unes necessitats realment importants i evidents.

Així doncs, malgrat l’esforç de la comunitat educativa no es poden obviar les limitacions per oferir efectivament una atenció educativa inclusiva i de qualitat, i al mateix temps resulta palès una afectació directa a les condicions de treball i de salut de tot el personal que atén a aquests alumnes ja que, compromesos amb el fet d’incloure a tot l’alumnat, acaben assumint riscos de sobreesforç carregantlos per ajudar a què es desplacin sense greuges i puguin gaudir de les mateixes oportunitats que les seves companyes i companys.

Per tant, des d’USTEC·STEs denuncien que, una vegada més, l’administració incompleix les seves pròpies lleis, doncs a la mateixa LEC s’hi exposa la necessitat d'adequar l'activitat educativa per atendre la diversitat de l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats i d'accessibilitat.

Així mateix, la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, té, com un dels seus objectius principals, aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d'avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d'oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats.

Igualment, la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, estableix l’obligació de protegir la salut dels treballadors/es mitjançant la prevenció dels riscos derivats de la seva feina.

Per tant, exigieixen a l’administració que assumeixi les seves responsabilitats i compleixi amb els seus deures d’una vegada per totes per tal d’avançar cap a un model d’escola pública inclusiva real, i de garantir la seguretat i salut del personal al seu servei.