Darrerament el sector del transport observa que, cada cop més, és culpabilitzat i criminalitzat pels accidents i retencions a les autopistes, i especialment l’AP7. 

Davant aquesta situació, que pretén justificar la imposició de més restriccions als camions i obrir de nou un debat sobre la necessitat de tornar a fer de pagament l’ús d’aquestes vies, la nostra Federació vol manifestar el següent: 

1) Era evident que la finalització dels peatges faria incrementar l’ús de les autopistes, i malgrat que les Administracions eren coneixedores no van fer res, i fins i tot ara, després d’un any, encara estan fent obres per condicionar els antics peatges troncals, no han incrementat la capacitat de les àrees de servei o programat un seguit d’accions per fer-les més permeables, fent accessos i sortides per connectar-les millor amb la resta de vies. Tampoc hagués estat de més començar a preveure ampliar amb un tercer carril els trams on no tenim alternativa al no haver-se fet la transformació de les carreteres nacionals en autovies. 

2) Si tenim molt trànsit pesat a les autopistes no ens pot sorprendre, doncs els camions tenen prohibit circular amb caràcter general per les carreteres nacionals doncs es va considerar que eren vies perilloses i varen obligar al trànsit pesat a circular per autopistes encara de peatge. Així doncs, el trànsit de camions va incrementar-se amb anterioritat a la fi dels peatges. 

3) El nostre sector ha vingut històricament denunciant la falta d’inversió en les vies públiques, doncs som els primers que volem carreteres segures i fluides, pel la qual cosa és molt trist observar com se’ns vol assenyalar, perjudicant a través nostre a tot el teixit productiu, pels quals som indispensables. També cal considerar que posar pals a les rodes del transport suposa dificultar la distribució a la població de bens i productes de primera necessitat i, sobretot de productes frescos. 

4) És incomprensible que tothom posi el crit al cel per unes retencions, a la sortida o tornada de l’àrea metropolitana de Barcelona, quan el volum de turismes en circulació superava el mig milió. L’estrany hagués estat que no es produïssin, i de fet no eren majors que les que es produïen habitualment abans de la pandèmia. 

5) El sector del transport negocia des de fa anys amb el Servei Català de Trànsit restriccions en dies i hores concretes, per afavorir les condicions d’ús de determinades vies, però no podem de cap manera acceptar restriccions genèriques que ens facin fora amb independència del grau d’utilització previst a la via que sigui. A fi de comptes els vehicles de transport circulant, ho fan per treballar al servei de tota la societat, doncs el 95% de la mercaderia que precisen la industria, el comerç i els particulars, és distribuïda per vehicles de transport per carretera. 

6) Per últim, creiem que en moments com els que estem patint, amb uns preus del gasoil i altres elements indispensables pels núvols, que estan provocant una gran preocupació i malestar dins del sector del transport, és totalment inoportuna l’adopció de més mesures de restricció que no siguin prou justificades i adoptades en el marc de les taules de treball entre les Associacions de Transport i el Servei Català de Trànsit, fugint de l’adopció de mesures improvisades i oportunistes.