Coneixem 1 per 1 les oportunitats perdudes de la Llei de Barris, finançament del que  l'Ajuntament de l'Arboç disposava des de 2010, i que tenia per objectiu "trencar amb la inèrcia de regressió urbanística i demogràfica que ha patit el nucli antic de la Vila en els darrers anys, amb actuacions adreçades a generar noves dinàmiques de recuperació i regeneració internes, que revitalitzin l’àrea i li ofereixin l’oportunitat de desenvolupar-se amb qualitat". El finançament s'ha acabat executant només en un 46% perdent moltes oportunitats per a frenar la degradació del casc antic de l'Arboç.   

I totes aquestes oportunitats perdudes venen seguides de l’aprovació del Pla Especial per a la Protecció del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de l’Arboç, un pla que trasllada la pressió en la conservació del patrimoni als particulars, sense contemplar cap instrument financer ni recurs públic que n’asseguri la seva viabilitat. Quan les institucions públiques assumeixen la responsabilitat de protegir el patrimoni, com és el cas de l’aprovació del Pla Especial, un document normatiu per regular i catalogar el patrimoni, cal que es responsabilitzin també de l’efectiva aplicació d’aquest instrument posant els recursos necessaris per a fer-ho possible. L’ajuntament ni ho fa ni dóna exemple. I la pèrdua de les oportunitats exposades en són un clar exemple.