Endesa ha presentat al Ministeri de Transició Ecològica una carta d’interès per desenvolupar fins a 23 projectes relacionats amb l’hidrogen verd a tot l’Estat. En el cas de Catalunya l’indret escollit és la demarcació de Tarragona, concretament el municipi de l’Espluga de Francolí. La Companyia també ha inclòs aquest projecte en la iniciativa Vall de l’Hidrogen Verd Catalunya Sud presentada per la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, liderada per la Universitat Rovira i Virgili i que aglutina els principals agents institucionals i empresarials del territori. La materialització del projecte, inclosa la inversió destinada a plantes renovables que alimentarien el funcionament dels electrolitzadors, comportaria una inversió de 181 milions d’euros.

El projecte permetria substituir combustibles contaminants –com són l’hidrogen gris o el gas natural– per l’hidrogen renovable, de manera que es convertiria en un vector per descarbonitzar l’economia, en especial d’indústries que necessiten un alta aportació calorífica, així com la mobilitat pesada. En concret, la producció d’hidrogen verd estaria destinada a produir hidrogen d’alta puresa en un conjunt d’electrolitzadors, a partir d’aigua desmineralitzada, i es subministraria a la pressió adequada per al seu consum o transport.

Endesa contempla la posada en marxa d’un electrolitzador de 20 MW, mentre que el subministrament dels 150 MW d’energia elèctrica que es necessitarien per fer funcionar la planta de producció procedirien d’energia renovable, concretament de 3 parcs eòlics, tots ells agrupats a la mateixa subestació col·lectora, en la qual es farien les connexions necessàries per alimentar directament l’electrolitzador.

En aquest sentit, la construcció comportaria la creació d’uns 50 llocs de treball durant la seva construcció, mentre que la operació i el manteniment per a fer funcionar el complex, que tindria una producció anual mitjana de 2.050 tones d’hidrogen verd, donaria feina a unes 35 persones durant els següents 20 anys a partir de la seva posada en servei.

Projectes peninsulars i extrapeninsulars

A més del projecte a la demarcació de Tarragona, Endesa ha presentat 22 projectes més relacionats amb l’hidrogen verd al Ministeri. El volum total d’inversió, inclòs el projecte català, és d’aproximadament 2.900 milions d’euros tenint en compte també la inversió destinada a les plantes renovables que alimentaran el funcionament dels electrolitzadors.

En paraules del director general de Generació d’Endesa, Rafael González, “Endesa vol posar de manifest la seva clara aposta per l’hidrogen verd com a generació clau en el procés de transició energètica i de descarbonització de l’economia. Es tracta d’objectius en els quals treballem des de fa anys i que han marcat l’estratègia de la Companyia, la qual està substituint de forma progressiva la generació tèrmica per renovable. Els 23 projectes d’hidrogen verd que hem presentat estan associats a una capacitat de potència de quasi 2.000 MW renovables”.Aquesta potència representa més de la meitat dels 3.900 MW que la Companyia ha anunciat que posarà en marxa a Espanya entre el 2021 i el 2023, segons l’actualització del pla estratègic anunciada a final del passat mes de novembre. A més, la materialització d’aquests projectes contribuirà de manera decisiva a la consecució dels objectius marcats pel Ministeri per a la primera fase (2020-2024) del Full de Ruta de l’Hidrogen.

El projecte més avançat a dia d’avui és el d’As Pontes (A Coruña), mentre que dins del territori peninsular també se’n contemplen a Huelva, Teruel, Almeria, el Valle del Ebro (Hidrógeno del Cierzo), Compostilla (León) i Seseña (Toledo). Pel que fa projectes extrapeninsulars, es preveu desenvolupar-los a Alcúdia (Illes Balears), Barranco de Tirajana i Granadilla (Canàries) i a Melilla.

En el seu conjunt, els 23 projectes plantejats per Endesa estan diversificats en emplaçaments i usos finals de l’hidrogen: es desenvoluparien en zones de descarbonització i transició justa, sistemes de generació d’energia insulars, aplicacions a la indústria química, substitució de consums tèrmics, així com a combustible pel transport pesat. La producció de tots ells, una vegada posats en servei, sumarien 26.000 tones anuals d’hidrogen.