El Govern ha aprovat la constitució de la Comissió de seguiment de la Llei que limita el preu dels nous contractes de lloguer a les zones amb alta demanda d'habitatges. La Comissió, prevista en l'articulat de la norma, avaluarà l'impacte de la regulació de les rendes, detectarà possibles millores i prepararà un informe anual amb les seves conclusions. Després d'analitzar-lo, el Govern l'haurà d'enviar al Parlament, explicant les mesures que adoptarà. La Comissió estarà presidida pel Departament de Justícia i agruparà tant representants de la Generalitat i dels municipis com dels moviments socials en relació amb l'accés a l'habitatge, els prestadors dels serveis immobiliaris i els col·legis professionals.

En concret, hi prendran part els departaments de Justícia; Territori i Sostenibilitat; Empresa i Coneixement; Treball, Afers Socials i Famílies; Vicepresidència, Economia i Hisenda; l'Associació Catalana de Municipis i Comarques; la Federació de Municipis de Catalunya; el Sindicat de Llogateres; la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca; el Consell de l'Advocacia de Catalunya; el Consell de Col·legis d'Administradors de Finques de Catalunya; el Consell de Col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. 

La Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge va entrar en vigor el 22 de setembre de 2020. La norma estableix que, en les zones amb falta d'habitatge assequible, el cost del lloguer queda vinculat a l'Índex de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Els nous contractes s'han de cenyir al preu per metre quadrat de referència i, en cas que un immoble hagi estat arrendat per sota del preu de referència durant els darrers cinc anys, la llei impedeix que el propietari pugi les rendes. 
Aquests criteris només tenen efecte sobre els nous contractes d'habitatges habituals, però no canvien les condicions dels que estiguin vigents ni tampoc tenen cap efecte sobre les segones residències. Si la falta d'habitatge es concentra en barris o districtes, la llei es pot aplicar sense que això afecti la resta del municipi. 

En qualsevol cas, la congelació necessita una declaració de "mercat tens". Aquesta situació es declara en el cas que l'àrea experimenti un increment sostingut clarament superior al de la mitjana de Catalunya, que el preu del lloguer superi el 30% dels ingressos habituals de les llars o que el preu de l'habitatge hagi crescut tres punts per sobre de l'IPC en els últims cinc anys.
Com a mesura d'urgència, la llei va declarar immediatament el mercat tens a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i 57 municipis més. En tots els pobles i ciutats afectats, el preu del lloguer ha crescut més d'un 20% entre 2014 i 2019. En aquest cas, es tracta d'una disposició addicional d'un any de vigència per la qual es van limitar les rendes sense esperar al mínim de 9 mesos per als tràmits administratius necessaris per a la declaració ordinària de les zones amb mercat tens. 

La norma impedeix que la propietat compensi la limitació del lloguer amb l'atribució de les despeses generals de l'inquilí, com l'Impost de Béns Immobles (IBI) o la taxa de la brossa, sempre que no es contemplés en el contracte anterior. En canvi, ho permet per als immobles que s'incorporen al mercat de lloguer i que no hagin estat arrendats en els cinc anys anteriors a l'entrada en vigor de la Llei. 
L'arrendament per sobre del preu de l'Índex, falsejar el preu de referència i no adjuntar-lo al contracte implica multes d'entre 3.000 i 9.000 euros. Si el preu se situa un 20% per sobre de l'import de l'Índex o si el propietari oculta o falseja informació sobre la renda anterior, es tracta d'una infracció greu, amb sancions d'entre 9.000 i 90.000 euros.