Investigadors de l'hospital de Sant Pau i de la FIDMAG Germanes Hospitalàries, tots ells adscrits al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), han publicat el primer assaig mundial sobre l'aplicació de l'estimulació cerebral profunda (DBS) en pacients amb esquizofrènia resistent al tractament. En concret hi han participat la Unitat d'Esquizofrènia Resistent del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, el Grup de Recerca en Psiquiatria Clínica de l'Institut de Recerca de Sant Pau i el Grup de Recerca sobre Trastorns Mentals Greus de FIDMAG Germanes Hospitalàries. La recerca suggereix que aquest procediment pot ser beneficiós en alguns pacients que no responen adequadament a qualsevol altre tractament.

L'assaig ha estat publicat a 'eneBioMedicine' i ha estat possible gràcies a dos projectes de recerca coordinats finançats per l'Institut de Salut Carlos III.

L'esquizofrènia afecta al voltant de l'1% de la població mundial, uns 450.000 afectats a l'Estat. Un 30% dels pacients no responent adequadament al tractament amb fàrmacs antipsicòtisc convencionals.

L'estudi pilot elaborat des de Sant Pau la FIDMAG Germanes Hospitalàries apunta que hi ha una millora clínica en quatre dels vuit pacients intervinguts, observant-se una desaparició pràcticament completa dels deliris i les al·lucinacions en dos dels pacients en els quals els implants d'elèctrodes es van col·locar en na de les dues ubicacions possibles, el nucli accumbens. Aquest nucli forma part dels anomenats ganglis bassals. Aquest percentatge de resposta del 50% és similar al trobat en altres estudis sobre aquesta tècnica en malalties mentals, com la depressió el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC).

L'estimulació cerebral profunda es va utilitzar inicialment a Sant Pau per tractar pacients amb malalties neurològiques com la malaltia de Parkinson i en els últims anys aquesta tècnica ha estat provada també amb èxit en el mateix centre en trastorns psiquiàtrics com el bipolar i la depressió major resistent al tractament.

En l'assaig sobre l'esquizofrènia, hi van participar quatre homes i quatre dones d'entre 34 i 54 anys. Es va considerar que responien al tractament de forma mantinguda quatre dels sis pacients que van continuar a l’estudi i es va observar una desaparició pràcticament completa dels deliris i les al·lucinacions en dos d'ells.

Els símptomes que van respondre millor a la DBS van ser les al·lucinacions auditives, i en el cas d'una pacient que estava ingressada en un centre, li va permetre tornar a viure amb la família. Cinc dels pacients van presentar un grau de millora clínica suficient com per poder avançar en el seu procés terapèutic amb vinculació en teràpies personalitzades o recursos comunitaris com centres o hospitals de dia, als quals no tenien accés abans per la intensitat dels símptomes .

Els investigadors han destacat que la necessitat d'implementar un programa de recuperació personalitzat per a cada pacient que utilitzi eines de psicoteràpia per reintegrar-lo en el seu entorn proper, tractar els símptomes romanents i l'atenció als cuidadors.

Recentment, el grup d'investigadors de Sant Pau ha obtingut un segon projecte finançat per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que integrarà aquest Programa Psicològic d'Atenció a la Recuperació i que suposarà continuar avançant en aquesta iniciativa.