Sílvia Amigó ha escrit un conjunt de 16 textos breus, a mig camí entre l’assaig i la poesia, que contraposen conceptes gairebé semblants

Després d’haver estat molt ben acollit pels lectors i la crítica, el segon llibre de Sílvia Amigó, Respirar per la ferida (Viena Edicions, 2013), es presentarà aquest divendres a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell. L’acte, que començarà a dos quarts de vuit del vespre, comptarà amb la presència de l’escriptora i rapsoda santcugatenca, mentre que Juli Grandia, gerent del Patronat Municipal de l'Auditori Pau Casals, serà l’encarregat de glossar el conjunt de textos a mig camí entre l’assaig i la poesia que configuren aquest exquisit volum epilogat pel també poeta Francesc Parcerisas. 

Respirar per la ferida es va presentar per primera vegada el dia 31 de maig a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca en un acte multitudinari que va aplegar els nombrosos amics de Sílvia Amigó, així com aquells que ja havien descobert la seva lluminosa i intensa veu poètica en el poemari L’ara ets tu i molts dels que durant aquests darrers tretze anys han pogut gaudir de la millor poesia catalana gràcies als festivals Kinzena poetika i ara Korrespondensia poetika que Amigó organitza a Vilafranca conjuntament amb Jordi Ribas. Durant aquesta tardor, el llibre també s’ha presentat a la Biblioteca Municipal de Tortosa, al Festival Tardor Literària de Tarragona, a la Nit de Piano i Poemes d'Altafulla i al 13è Festival de Poesia de Sant Cugat, i en cadascun d’aquests diversos escenaris l’autora ha pogut constatar la gran connexió que s’estableix entre el públic i la seva proposta creativa. Per altra banda, cal deixar constància que la crítica literària també s’ha fet ressò de l’aparició de Respirar per la ferida amb elogioses ressenyes de Víctor Obiols, Jordi Llavina i Anna Ruiz als diaris Ara, Punt Avui i el 3 de vuit, a banda dels nombrosos comentaris que ha propiciat a la ràdio i a les xarxes socials.

“Una paraula és un pensament”

Aplegant un conjunt de 16 textos breus que constitueixen una juxtaposició de contrastos, apreciacions, matisos o fronteres del significat, Respirar per la ferida emergeix com un exercici estilístic que, tot i néixer de l’experiència vital, intel·lectual i emocional de l’autora, aspira a transcendir el seu origen inequívocament autobiogràfic per esdevenir una reflexió sobre aquells moments de l’existir en què el llenguatge, la precisió en l’ús de les paraules i la consciència del seu significat, codifica un posicionament moral davant del món i la vida. No en va, com diu la mateixa Sílvia Amigó a la contraportada, “una paraula és un pensament. La manera en què ens expressem i sobretot la manera com sentim les paraules va lligada, inevitablement, a la nostra manera d’entendre el món”.

Per això mateix, el joc de contrastos que utilitza Amigó per examinar les esgarrinxades anímiques que pauten la vida comuna de totes les persones, plasmat mitjançant la contraposició deliberada de dos conceptes gairebé semblants però que es descriuen com a antagònics, defuig en tot moment la polarització radical o excloent i opta per desvetllar la llum molt més tènue dels matisos que conviuen dins de cadascú per tal de fer-nos adonar que està parlant de la condició humana en el seu conjunt.