“L’Ens és el tercer sector de la cultura popular catalana”

Josep Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural i Català 

Enginyer industrial de formació, Josep Viana és l’actual president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural i Català.

L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català fa una tasca molt important però és poc conegut pel gran públic. Com resumiria el que fan?
Sí. És una confederació que està integrada per 30 federacions d’arreu del país del món associatiu i de la cultura popular. Va néixer el 2005 amb una missió molt concreta i directa: visualitzar totes les activitats o representacions que fa el món associatiu i la cultura popular a Catalunya. Ens vam adonar que moltes entitats inscrites a la cultura popular no tenien representació comunicativa.
 
L’Ens ha evolucionat molt des de la seva fundació.
Sí. Amb el temps ha esdevingut moltes més coses. Ara és una mena d’agència de comunicació, a més d’un espai de reflexió i integració. Seria el tercer sector cultural. La nostra confederació ha engrandit el banc de continguts o l’àmbit de la reflexió, entre d’altres.
 
Per què el defineix com el tercer sector cultural?
Perquè la transversalitat que té l’Ens és grandiosa. Aglutina moltes federacions i associacions. Des dels geganters, fins a les bandes de música, entre molts d’altres. Tenim una representació molt àmplia del sector cultural.
 
La cultura popular catalana és un referent a nivell mundial?
Sí, sense pecar de triomfalisme, crec que sí. Ens hem desenvolupat darrerament en el món del patrimoni cultural immaterial, concretament a la UNESCO. I és molt important que l’Ens sigui una ONG acreditada davant del comitè intergovernamental -l’única a Catalunya- a la convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Això és un salt endavant del qual n’hem d’estar molt orgullosos.
 
Que estigui acreditada per la UNESCO què implica?
Això vol dir que tenim capacitat d’assessorament i que tenim veu per poder explicar les nostres inquietuds i suggeriments davant la UNESCO, al comitè intergovernamental, davant de 24 països. N’estem molt orgullosos.
 
La UNESCO va declarar les falles del Pirineu com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Quina importància té això a la pràctica?
Això vol dir que ells ho consideren com a patrimoni cultural. I per tant, la visualització que implica ser-hi determina que aquest patrimoni és viu i que es recrea. D’aquesta manera es  fa visible la seva importància davant de la societat. És a dir, que treballem per mantenir-ho i millorar-ho i perquè no es perdi aquest patrimoni de cara a les generacions futures.
 
A nivell institucional es potencia prou la cultura popular?

La meva obligació és dir que caldria potenciar-la molt més. És evident que amb l’esforç que han fet les federacions i les confederacions, les activitats que impliquen tantes persones han tingut un progrés molt important. Ara bé, també és evident que determinades activitats culturals tenen una preponderància mediàtica més forta. No obstant, crec que les nostres estan més ben valorades per la gent. Per exemple, de cara al gener, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una trobada que es diu Som cultura popular a la Fabra i Coats. Aquesta és la millor manera d’escampar què significa la cultura popular i de visualitzar que mobilitza molta gent. Les activitats relacionades al voltant de la cultura popular mouen a l’ordre de 453 milions d’euros anuals i més de 250.000 persones.
 
Sovint la gent relaciona la cultura popular amb les activitats de festa major. Des de l’Ens es fuig d’aquest clixé.
Sí. Fugim del concepte de festa major, de barretina i espardenya. Darrere de tota la feinada que fan totes les federacions i associacions del país hi ha una innovació, una barreja entre culturalitats dels nouvinguts i un fenomen de cohesió social. És un valor afegit a la nostra activitat cultural. Venim d’una tradició, la recollim i la projectem cap al futur. La cultura popular no és carrinclona i antiga. Sempre s’incorporen àmbits nous i hi ha una barreja de cultura i de tradició d’altres cultures envers la nostra. Això és un patrimoni enorme.
 
Per tant, esteu treballant per treure aquest estigma.

Sí. Recentment hem assistit a determinats espectacles que barrejaven músiques tradicionals amb músiques contemporànies i se’n sortien molt bé. No té perquè considerar-se que un ball de bastons és una qüestió del segle passat. Hi ha recreacions modernitzades i s’han de contemplar d’aquesta manera. Nosaltres vetllem perquè sigui així i perquè la societat ho concebi així.

L’Ens va participar a la desena sessió del Comitè Intergovernamental de la UNESCO a Namíbia. Com va anar?
Namíbia va ser un clar exemple que aquesta barreja entre cultura popular i modernitat és possible. Allà hi havia un grup que feia una barreja de tradició antiga i de modernitat. Va ser la desena convenció i va ser l’aparador internacional en el qual es van explicar les conclusions de la primera conferència d’ONG acreditades. Nosaltres vam tenir la idea de propiciar aquesta trobada internacional i van venir 15 entitats de tot el món, a més de 15 entitats de Catalunya i d’Espanya. Allà vam contrastar experiències i metodologies. Des de l’Ens considerem que va tenir un èxit considerable. Una de les coses més rellevants que vam aconseguir és posar en valor el món associatiu de Catalunya davant de la UNESCO. I això, no és poca cosa. Va ser un pas endavant per a la cultura popular catalana.

Text: Núria Martínez/Clack
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article