“La querella contra el govern català pel 9-N tindrà poc recorregut”

Santiago Vidal Magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona

Santiago Vidal és la cara més coneguda de l’equip de juristes que prepara un esborrany de Constitució catalana, una activitat que li ha valgut un expedient disciplinari del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i membre de Jutges per la Democràcia, ha escrit sobre corrupció, discriminació racista, violència familiar, justícia juvenil i llengua catalana a l’administració de justícia. L’últim treball, ‘Els set pecats capitals de la justícia’ (Ara Llibres), dissecciona la justícia espanyola. I pren nota dels seus errors perquè, si pot ser, no es tornin a repetir en un hipotètic estat català.

A la introducció del llibre, diu que no és bo que els jutges tinguin massa protagonisme social. No es contradiu amb escriure’l i parlar en tribunes públiques?
Sóc conscient que sóc contradictori. Desitjaria no ser independentista perquè la independència fos un dret reconegut a la llei; ni tan sols haver d’escriure llibres sobre com funciona la justícia perquè els mitjans de comunicació i la societat estiguessin informats. Els partits governants han procurat que el món judicial sigui opac i que no es conegui com funcioni.

En quina situació es troba el seu expedient disciplinari, després de tornar a declarar al CGPJ al desembre?
L’instructor em va plantejar que havien decidit fer una declaració ampliatòria. Al maig ja hi vaig anar, a fer unes primeres explicacions sobre a què em dedicava fora del meu horari laboral, que és treballar amb un equip de juristes en un esborrany de Constitució per a una futura República de Catalunya. Li vaig contestar que tot el que estava fent ara ja ho feia al maig i que per tant no hi havia cap motiu per continuar contestant les preguntes.

Si Catalunya esdevingués un estat independent, què passaria amb l’esborrany?
La nostra intenció és presentar-lo al gener a través d’una pàgina web on els ciutadans podran llegir-la, fer les seves aportacions i proposar esmenes. Una vegada la ciutadania hi hagi participat, redactarem un text definitiu intentant incorporar les respostes dels ciutadans i el lliurarem al Parlament. Esperem que els hi serveixi com a material de treball en el futur redactat de la constitució definitiva.

Qui hauria de redactar una veritable Constitució catalana?
Proposem que sigui una comissió on hi hagi politòlegs, juristes, diputats i persones de la societat civil, com ara representants de l’ANC, d’Òmnium, de Procés Constituent, etc.

L’esborrany estableix mecanismes per combatre la corrupció?
Un mecanisme previst és una oficina antifrau independent que controlés les finances dels partits polítics, les despeses parlamentàries o el banc central de Catalunya. Un segon altre és l’existència de referèndums revocatoris. Són la possibilitat que els ciutadans puguin acudir als tribunals, amb un mínim de firmes que representi el 20 per cent o el 25 per cent de l’electorat, per demanar un referèndum per destituir representants polítics que no han complert el programa electoral.

Què passarà amb les autoinculpacions dels ciutadans i la querella contra membres del govern?
Que un ciutadà vagi a autoinculpar-se davant d’un tribunal de justícia no té cap efecte jurídic. Quant a la querella, no m’ha estranyat gens que fos admesa a tràmit perquè reunia els requisits formals que estableix la llei. L’admissió a tràmit no significa pronunciar-se sobre la innocència o la culpabilitat, ni tan sols sobre si els fets denunciats són delicte. Com a jurista, la meva opinió és que tindrà un recorregut molt curt. Com a jutge, m’he d’abstenir de qualsevol comentari.

Els fiscals de Catalunya tenen una visió sobre el 9-N diferent a la de la Fiscalia General de l’Estat?
Estic convençut que els fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que van oposar-se a posar la querella criminal, que després s’han vist obligats a portar-la a terme per odre de la Fiscalia General de l’Estat, van tenir en compte, gràcies a què viuen aquí i que veuen el que passa al carrer cada dia, que el que va passar al 9-N va ser un acte de participació ciutadana completament voluntària. Recolzada pel govern i promocionada, però assumida per la ciutadania.

Com es pot evitar la politització de la justícia?
Per ser magistrat del que seria l’equivalent del Tribunal Constitucional, en el sistema anglosaxó s’ha d’acudir a unes eleccions. Els jutges federals o els jutges del Tribunal Suprem els escull o bé el president, en el cas dels Estats Units, o bé, en el cas d’Anglaterra, els ciutadans amb eleccions lliures. A la Constitució catalana proposem que es matisi. Un dels jutges o jutgesses que accedeixi a la sala de garanties constitucionals pot ser escollit per sufragi lliure, però un altre pot ser escollit pels síndics locals o pel Parlament, mitjançant majories molt qualificades.

A Espanya hi ha 11,2 jutges per cada 100.000 habitants, gairebé la meitat que la mitjana europea. És aquesta la principal causa de la lentitud de la justícia?
És un dels handicaps; els jutges estem col•lapsats de treball. Hi ha altres causes, com unes lleis processals antiquades, molt burocràtiques i que permeten que es posin moltes traves als procediments.

La reforma de la llei d’enjudiciament, que fixa un termini d’instrucció de sis mesos, prorrogable a 18 en casos complexos i fins a 36 en casos de corrupció, és la solució?
La primera instància de qualsevol plet no hauria de durar més de sis mesos. Això és el que duren a Noruega, Dinamarca o Suècia, però treballen amb un volum de recursos humans més alt i tenen recursos tècnics molt més àgils.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article