Porta molts anys en l’escena barcelonina. Com s’inicia en el món de la música?
Porto vint-i-vuit anys vivint a Barcelona, vint dels quals treballant amb la música, però el primer treball de Wagner Pa & Brazuca Matraca, anomenat Brazuca Matraca, és de l’any 2000. Quan era petit, vaig estudiar flauta dolça, coral i violí; però, a part d’això, a casa sempre hi havia un ambient musical molt enriquidor.

 Com és el so que ha construït i com ha anat evolucionant amb els anys?
Componc les cançons amb la guitarra, violão en portuguès i, a partir d’aquí, començo a imaginar quin format tindrà. Al principi, tot era molt amateur, tot i que les cançons són i eren interessants. A partir d’aquí, vam anar afegint electrònica, guitarres elèctriques, percussions i efectes allà on calia i, fins i tot traient-los d’on no calien, com és el cas de Forn de Pa.

Es descriu com un cantant en catalarioca. Expliqui’ns ho.
Sí, perquè vaig néixer al Brasil, tot i que he viscut molts més anys aquí que allà, malgrat que no he nascut aquí, com diria el Rubianes.

Per què el nom Forn de Pa pel vostre darrer disc?
És un lloc on em trobo a gust, és càlid, és bàsic i és un lloc proper que tothom coneix. Volia que el disc tingués aquesta proximitat i calidesa dels llocs coneguts i... perquè em dic Wagner Pa i aquest és el meu forn.

El darrer disc, Forn de Pa, inclou dues cançons en català. Per què?
Ja havia inclòs una cançó en català en el disc Melic, cantada per en Sisa. Ara m’he atrevit a enriquir el català amb el meu accent estrafolari. Sempre va bé una certa perspectiva d’accents diversos que vinguin com a partícules de neutrons i xoquin entre sí. «Ni tot són botifarres, ni tot són llonganisses!»

Essent resident a Catalunya, concretament a Barcelona, què n’opina de tot el procés independentista iniciat pel poble català i què creu que passarà el proper 9 de novembre?
Ho trobo fascinant, alhora que avorrit i repetitiu, però fascinant. Com he dit, sóc catalarioca, no afromaño ni castellanoca. Trobo important els punts de la «i», sobretot, la «i» llatina, que és la que utilitzem aquí. Què passarà? No ho sé, però m’agradaria que les lleis injustes fossin desobeïdes.