"Tinc el somni de fer la volta al món amb vaixell"
Anna Solé Dolcet Regatista del CN Vilanova

Com comences en el món de la vela?
Estava un dia al Nàutic i tenia 4 quatre anys i vaig veure que posava cursos de vela per a nens i em vaig apuntar. Vaig arribar i vaig dir-lis als pares que ja m’havia apuntat. Vaig començar a fer casal i després vaig fer cursets, pujant el nivell. Quan arribes al nivell groc, et diuen si vols passar a formar part de l’equip de regates. Llavors comences el nivell 3 -iniciació-. Vaig passar a nivell 2, que és on es sol quedar la gent, i ara em trobo al nivell 1.
Què és el que et motiva d’aquest esport?
Que m’ho passo molt bé i és molt enèrgic. És un esport molt físic i desgasta molt. Em va agradar molt des del primer moment. No era com córrer o anar amb bici. M’agrada molt l’aigua i es fa molt d’esport.
Per la gent que no entén aquest esport, què és la vela?
És un esport on hi ha diferents varietats. Quan la gent pensa en vela pensa en creuers, on passes la tarda i vas a navegar una estona. Jo faig vela lleugera, que és que tens un vaixell que fa quatre metres i mig, et poses dins, on tens una vela que fa 6’5 metres quadrats i tens el timó per dirigit i el teu cos per si fa massa vent –fer palanca- i un cabo que és amb el que actives i desactives la vela. Representa que agafes tota la força del vent i, per tant, quan més vent faci millor. És una carrera amb normes i guanya el que arriba primer.
No sembla un esport fàcil
És molt tècnic. El que li faig als nens, perquè també sóc monitora, és fer-li’s un esquema amb diferents qualitats: tenir bona condició física, tenir clara la tàctica, moviments que as de fer, posicions al vaixell… Aquestes qualitats fan ser un bon regatista.
El vent és el màxim rival?
Depèn. Jo me’l prenc més com a amic. Els rivals són els altres. Si et prens que el vent i el mar és el teu rival mai guanyaràs una regata. Quan estàs al mar t’acostumes i acabes veient les corrents i tota la situació. Hi ha gent que sap navegar i té aquestes qualitats, però és un esport que si no li dediques moltes hores sempre hi haurà algú que en sabrà més que tu.
Quin planning d’entrenament teniu?
És un dels grans problemes. El que passa és que no sóc de la ciutat on estic competint. Sóc de Valls i competeixo a Vilanova. Quan anem a fer campionats d’Espanya, hi ha equips que entrenen cinc cops a la setmana, i no estem al seu nivell per a competir. Ara faig dos dies de gimnàs, de piscina, un de descans, i dos dies de vela al mar a la setmana. Això he començat a fer-ho aquest any perquè a Vilanova ens pagava el gimnàs allà, però no hi podia anar. Ara he fet 16 anys i puc fer-ho aquí a Valls. Tinc un entrenament específic. Ara ja puc entrar al CEM El Fornàs, fins ara no podia per edat.
Curiós que hagis de defensar la Comunitat Valenciana?
El meu club em va demanar si podia ser patrona d’un vaixell de vela J-80, que és creuer, no vela lleugera que faig jo. Vaig agafar un equip de noies, que gairebé mai havien navegat i vam quedar segones. Amb les que vaig ara –de la Comunitat Valenciana- van quedar terceres i em van trucar per anar amb elles.
Quin objectiu et marques?
L’objectiu crec que seria quedar el més amunt possible o intentar repetir aquest tercer lloc que va aconseguir el meu equip la temporada passada. La temporada passada només vaig poder fer mitja, i aquesta temporada vull començar guanyar regates i a veure si puc anar al campionat d’Espanya.
El teu futur el vols enfocar en aquest món?
He escollit el batxillerat científic tecnològic per fer enginyeria naval, i quan acabi puc fer màster de dos anys i aconseguir arquitectura, per com a finalitat construir vaixells.
Un dels teus somnis quin seria?
Fer la volta al món. Albert Bergués té un projecte que es diu Sterna. Va donar la volta al món a la Barcelona World Race amb un vaixell clàssic en solitari. Va quedar cinquè i va tenir molts problemes. Com que és molt amic dels que organitzaven la prova a Tanit, va fer un premi pels que quedaven cinquens tenien un viatge de 3 dies per anar amb ell fent la ruta per creuar l’Atlàntic. Vaig quedar en aquesta posició i està pendent de fer. A part, vaig parlar amb ell, i em va dir que m’havia observat i que quan tingués interès per a fer la volta al món em donaria el suport que fes falta.
T’ho planteges?
Sí. És un dels meus somnis i fer-la sense escales. Ara ho podria fer amb 16 anys però potser guanyaria reconeixement internacional, perquè no seria una cosa normal, però només tindria reconeixement dins del món de la vela. El meu objectiu és el Laser. Amb Laser m’ho passo bé, treballo més, tinc més competència…
Un altre dels objectius dins d’aquest esport seria participar a unes olimpíades?
La meva exentrenadora hi va anar. Això és molt complicat. És el meu somni però és molt difícil. De moment estic allà, estic fent quarts o cinquens llocs a Catalunya i crec que puc participar com a mínim als campionats d’Espanya.
Estava un dia al Nàutic i tenia 4 quatre anys i vaig veure que posava cursos de vela per a nens i em vaig apuntar. Vaig arribar i vaig dir-lis als pares que ja m’havia apuntat. Vaig començar a fer casal i després vaig fer cursets, pujant el nivell. Quan arribes al nivell groc, et diuen si vols passar a formar part de l’equip de regates. Llavors comences el nivell 3 -iniciació-. Vaig passar a nivell 2, que és on es sol quedar la gent, i ara em trobo al nivell 1.
Què és el que et motiva d’aquest esport?
Que m’ho passo molt bé i és molt enèrgic. És un esport molt físic i desgasta molt. Em va agradar molt des del primer moment. No era com córrer o anar amb bici. M’agrada molt l’aigua i es fa molt d’esport.
Per la gent que no entén aquest esport, què és la vela?
És un esport on hi ha diferents varietats. Quan la gent pensa en vela pensa en creuers, on passes la tarda i vas a navegar una estona. Jo faig vela lleugera, que és que tens un vaixell que fa quatre metres i mig, et poses dins, on tens una vela que fa 6’5 metres quadrats i tens el timó per dirigit i el teu cos per si fa massa vent –fer palanca- i un cabo que és amb el que actives i desactives la vela. Representa que agafes tota la força del vent i, per tant, quan més vent faci millor. És una carrera amb normes i guanya el que arriba primer.
No sembla un esport fàcil
És molt tècnic. El que li faig als nens, perquè també sóc monitora, és fer-li’s un esquema amb diferents qualitats: tenir bona condició física, tenir clara la tàctica, moviments que as de fer, posicions al vaixell… Aquestes qualitats fan ser un bon regatista.
El vent és el màxim rival?
Depèn. Jo me’l prenc més com a amic. Els rivals són els altres. Si et prens que el vent i el mar és el teu rival mai guanyaràs una regata. Quan estàs al mar t’acostumes i acabes veient les corrents i tota la situació. Hi ha gent que sap navegar i té aquestes qualitats, però és un esport que si no li dediques moltes hores sempre hi haurà algú que en sabrà més que tu.
Quin planning d’entrenament teniu?
És un dels grans problemes. El que passa és que no sóc de la ciutat on estic competint. Sóc de Valls i competeixo a Vilanova. Quan anem a fer campionats d’Espanya, hi ha equips que entrenen cinc cops a la setmana, i no estem al seu nivell per a competir. Ara faig dos dies de gimnàs, de piscina, un de descans, i dos dies de vela al mar a la setmana. Això he començat a fer-ho aquest any perquè a Vilanova ens pagava el gimnàs allà, però no hi podia anar. Ara he fet 16 anys i puc fer-ho aquí a Valls. Tinc un entrenament específic. Ara ja puc entrar al CEM El Fornàs, fins ara no podia per edat.
Curiós que hagis de defensar la Comunitat Valenciana?
El meu club em va demanar si podia ser patrona d’un vaixell de vela J-80, que és creuer, no vela lleugera que faig jo. Vaig agafar un equip de noies, que gairebé mai havien navegat i vam quedar segones. Amb les que vaig ara –de la Comunitat Valenciana- van quedar terceres i em van trucar per anar amb elles.
Quin objectiu et marques?
L’objectiu crec que seria quedar el més amunt possible o intentar repetir aquest tercer lloc que va aconseguir el meu equip la temporada passada. La temporada passada només vaig poder fer mitja, i aquesta temporada vull començar guanyar regates i a veure si puc anar al campionat d’Espanya.
El teu futur el vols enfocar en aquest món?
He escollit el batxillerat científic tecnològic per fer enginyeria naval, i quan acabi puc fer màster de dos anys i aconseguir arquitectura, per com a finalitat construir vaixells.
Un dels teus somnis quin seria?
Fer la volta al món. Albert Bergués té un projecte que es diu Sterna. Va donar la volta al món a la Barcelona World Race amb un vaixell clàssic en solitari. Va quedar cinquè i va tenir molts problemes. Com que és molt amic dels que organitzaven la prova a Tanit, va fer un premi pels que quedaven cinquens tenien un viatge de 3 dies per anar amb ell fent la ruta per creuar l’Atlàntic. Vaig quedar en aquesta posició i està pendent de fer. A part, vaig parlar amb ell, i em va dir que m’havia observat i que quan tingués interès per a fer la volta al món em donaria el suport que fes falta.
T’ho planteges?
Sí. És un dels meus somnis i fer-la sense escales. Ara ho podria fer amb 16 anys però potser guanyaria reconeixement internacional, perquè no seria una cosa normal, però només tindria reconeixement dins del món de la vela. El meu objectiu és el Laser. Amb Laser m’ho passo bé, treballo més, tinc més competència…
Un altre dels objectius dins d’aquest esport seria participar a unes olimpíades?
La meva exentrenadora hi va anar. Això és molt complicat. És el meu somni però és molt difícil. De moment estic allà, estic fent quarts o cinquens llocs a Catalunya i crec que puc participar com a mínim als campionats d’Espanya.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari