Potser sí, relat o conte, però la poesia és el que m’omple

Pau Civit Autor del llibre de poesia Banyat en Lila (Editorial la Torratxa)

Fa ben pocs dies, mostrava el seu llibre de poemes a Montblanc. Què va representar per a vostè poder presentar-lo en plenes festes de Sant Maties?
Doncs, una satisfacció, fou un acte cultural que va esdevenir important dins la programació de les fires, sobretot, per l’acollida que tingué, la sala polivalent de la Biblioteca, plena de gom a gom, amb molta gent dreta i que va acontentar els afeccionats a la poesia, que n’hi ha! I si no són gaires, sí que són molt fidels i agraeixen aquests actes.

Com li sorgeix la vocació poètica?
El meu pare era poeta i ho he viscut de petit, llavors veia com una raresa el fet que el meu pare escrivís i recités els seus poemes quan tenia la més mínima ocasió, i ara ho faig jo. Ell va publicar un recull de poemes que el titulà Parlem dels Amors, un home molt conegut a la Conca. A poc a poc, el cuc poètic va anar entrant a dintre meu i, a l’adolescència, començo a escriure poemes, secretament, ja se sap... els primers amors et remouen.

Es diu que es llegeix poc, però potser la poesia és la gran desconeguda. què creu que es podria fer?
Jo sempre dic que, a la gent, li costa agafar un llibre de poesia, i llegir-lo encara més, però sí que a molta gent els agrada escoltar-la ben recitada i que sigui entenedora, que emocioni, per tant, el procés podria ser, ja que em preguntes què es pot fer... doncs molta rapsòdia, que la gent sempre hi acudeix i, a partir d’aquí, potser es fomentaria la lectura i es despertaria l’interès cap a la literatura poètica en un procés invers diferent. Cinc persones de Montblanc hem creat un grup que es diu Versos a cau d’orella i anirem als pobles de la Conca que els vingui de gust passar una vetllada poètica. Recentment, hem estat a la festa del Roser de Barberà.

Quins són els temes que el mouen més en la composició poètica?
Molts! L’amor, en el més ampli sentit de la paraula, al passional, a la terra, als costums, les desigualtats, el paisatge, el costumisme, la natura, el desamor, l’alegria, els conflictes, la soledat, les estacions de l’any desengany, dolor, nostàlgia... les plantes... depenent del teu estat d’anim, i creure en algunes coses; diuen que, si creus... crees!

Què se sent quan es té el primer llibre de creació pròpia a les mans?
Emoció, molta emoció, alegria, perquè s’ha fet real una necessitat que tenia i perquè la gent que li vingui de gust em podrà llegir i conèixer la meva obra. La veritat és que mai m’havia plantejat publicar, però, animat per molts amics d’aquí i de la xarxa, sobretot a Literatura d’insomni  on tinc tants amics, vaig decidir-me.

Quins comentaris ha rebut dels qui ja han pogut llegir els seus poemes?
Bons! Només bons (ha, ha, ha) i molts són de persones que saben del que parlen, gent molt lectora i alguns poetes de volada que podien no haver dit res, i han parlat molt bé de Banyat en lila. Molt agraït.

A partir d’aquesta presentació, té previst continuar amb l’escriptura?
Sí que escriuré més llibres, però ara vull gaudir el present, compartir-lo, presentar-lo a més llocs i després ja veurem. Prosa? Potser sí que algun relat o conte podria escriure, però el que realment m’omple és la poesia.

Com veu el nivell literari i poètic d’una comarca com la nostra i, en especial, la tasca de l’Escarritx?
Ho desconec una mica, excepte l’entorn més immediat. L’Escarritx està fent una bona tasca, i tenen molts projectes en ment. Membres de l’Escarritx, com el Pep Civit, que ja té un grapat de llibres publicats i com l’Enriqueta Moix, que també ha escrit bastants poemaris i, últimament, la magnífica novel·la: Una diva entre boires, i més gent que escriu. Montblanc és una població inspiradora, per la bellesa que té i això cal aprofitar-ho, tal com ens va animar el nostre batlle en cloure l’acte del divendres...

Què li diria a un possible lector que vol acostar-se a la poesia?
Li diria que un llibre de poesia no és un consumible, tampoc no és una pel·lícula, cal agafar-lo, passejar-lo cap al racó preferit per llegir (la litúrgia és important) i atacar alguns poemes amb decisió, i després deixar-lo per allí... i tornar-lo a fullejar, I, a poc a poc, els versos s’encendran i gaudirem de la seva escalfor... Un mal poema el llegeixes d’una tirada i assumpte resolt. Per contra, el bon poema és un misteri, et fas amic seu, ha de parlar-te i dir-te coses que tu no saps resoldre, que no saps esgotar.

Jo sé que, mentre els poemaris resten a les estanteries, dins els fulls les paraules es revolten, es reordenen constantment i, quan tornem a aixecar la tapa, ja els poemes diuen altres coses... o potser és la nostra mirada que ens ho fa veure diferent, perquè la vida no s’atura...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article