«Sortir de la Unió Europea per Catalunya seria l’enfonsament»«Sortir de la Unió Europea per Catalunya seria l’enfonsament»

José Mª Gay de Liébana i Saludas Professor titular del Departament de Comptabilitat de la Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona; Doctor en Economia Financera i Comptabilitat; Doctor en Administració d’Empreses; Doctor en Dret; Censor Jurat de Comptes; i Membre d’Honor de l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears.

Quina seria la situació econòmica en la qual es trobaria Catalunya si s’aconseguís finalment la independència?
Jo tinc els meus dubtes que s’aconsegueixi d’aquesta manera, pel que fa al modus operandi, des d’un punt de vista legal. No obstant això, una cosa és el que es diu i l’altra és com realment quedarà. Quedaria amb un PIB que a dia d’avui són 200.000 ME, al que caldria sumar el deute privatiu de Catalunya de la Generalitat que són al voltant d’uns 55.000 ME  als quals s’hauria d’afegir també la part proporcional del deute d’Espanya; això vol dir que nosaltres quedaríem amb un deute que seria aproximadament més del 100% del PIB, per tant, a mi no m’agrada en aquest aspecte.
En segon lloc, hi hauria una part del PIB que es perdria a Catalunya i això seria una mica dur. I, encara que estigui d’acord amb el tema del superàvit fiscal i les balances fiscals, no sé si realment Catalunya podria fer front a tant d’endeutament, sobretot tenint en compte que, segons ha dit la Comissió Europea i els Organismes Internacionals, Catalunya es quedaria fora de la UE i Unió econòmica i jo, particularment, quan sento això, ja no m’interessa continuar parlant del tema perquè per Catalunya seria l’enfonsament.

I Espanya?
Espanya quedaria molt tocada perquè li marxaria el 20% del PIB, és a dir, una sotragada molt forta.  Quan ho miro des d’aquesta part, ho veig com ho veuen a Washington i a Brussel·les i allà diuen que, si ja tenim un país amb dificultats i amb una situació complicada, no cal que fem cap experiment ni cap invent, perquè només falta que una part que tira del carro que representa un 20% se’n vagi. En aquest sentit, Espanya quedaria sotragada. En aquest sentit, sóc home que recomana la pau, l’entesa i que tothom vagi endavant.

Si haguéssim de buscar un culpable de la crisi actual, a qui assenyalaríem?
Jo crec que a tots. La classe política ha estat realment en aquest aspecte molt dolenta i hem tingut uns polítics que no han tingut en absolut cap seny a l’hora de gestionar el país des d’un punt de vista econòmic i, a més, una despesa pública que és incommensurable a la qual no podem fer front i que nosaltres hem finançant. Des del meu punt de vista, el gran enemic del que seria el repunt econòmic i el que creixem econòmicament és el mateix Estat. L’Estat, d’alguna forma, el que fa és que capta tot el crèdit que dóna la banca, matxuca a impostos la gent i l’economia privada no pot anar cap endavant per culpa d’aquesta opressió de l’Estat.

Quin consell podríem donar al petit estalviador sobre què fer actualment amb els seus diners?
Que els tingui tranquil·lament a la Caixa o al Banc de Sabadell, on prefereixi, però que no faci experiments, els experiments normalment els fan els savis i en un laboratori. En aquest aspecte cal mantenir els diners ben protegits i que estiguin a cobert.

Tots els diners que l’Estat ha entregat a la banca pel seu rescat, creu que seran retornats?
És molt difícil perquè el cost total d’aquesta operació ha estat de 246.000 ME. Hem de tenir en compte que una cosa és el que diuen que ha costat i l’altra el que el Fons Monetari Internacional demostra que ha costat. Això vol dir que la recuperació serà molt difícil i la broma ha suposat gairebé el 25% del PIB el que vol dir que la situació és molt complicada.

Dissabte hi ha partit de futbol entre l’Espanyol i el Barça. Com a seguidor de l’Espanyol, cap a quin dels dos equips creu que es decantarà el partit?
Jo crec que el Barça s’ha de prendre el partit molt seriosament perquè l’Espanyol compta amb la victòria a Màlaga per 1-2. Vam fer un gran partit i, per tant, l’Espanyol té d’alguna forma aquest plus a la tranquil·litat al que nosaltres gairebé sempre aspirem.
Aquests 42 puntets que t’asseguren quedar a primera. Crec que jugarem una mica relaxats, ja que no hi ha aquella tensió. No obstant això, el Barça no es pot permetre el luxe de fallar res, perquè, després de la èpica de l’altre dia al Bernabéu, ha d’anar a per totes. Crec que serà un partit interessant i, com diuen els meus amics mexicans, «A cara de Perro». Són tres punts que a nosaltres ens aportaria tranquil·litat, però pel Barça són determinants per aconseguir la lliga.

I, parlant de lliga, qui creu que la guanyarà?
Crec que el Barça.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article