El concert de Valls serà una prèvia, una oportunitat de veure-ho abans que ningú
Roger Mas Cantautor solsoní

Roger, ens pot explicar quin concert portarà a Valls el proper dissabte 15 de març?
Doncs, a Valls hi portem una cosa especial. L’any 2008 vaig treure un disc anomenat Les cançons tel·lúriques i és un disc molt especial i que m’ha donat moltes alegries. Aquest any reeditem el disc i ho fem en vinil. És per això que hem decidit de fer un concert especial a la Basílica del Pi de Barcelona el proper 25 d’abril, però que serà a Valls on també el venim a fer com a prèvia.
Què inclouel repertori de Les cançons tel·lúriques?
És un disc especialment diferent. Compta amb una part de poemes musicats de Jacint Verdaguer del seu últim llibre titulat Al Cel i després també hi ha una part de jugar amb la tradició d’alguna manera. Inclou cançons del nostre univers popular i tradicional com el Ball de l’Àliga de la Patum de Berga, el Ball de Gegants de Solsona, La Dama d’Aragó, Goigs de la Mare de Déu del Claustre, etc. Però no agafo aquestes tradicions des d’un punt de vista arqueològic, que seria intentar recuperar-ho i crec que no cal, perquè ja són coses que estan ben vives, sinó que es tracta de jugar-hi i fer-ho a la meva manera. Volia connectar-ho amb les cançons espirituals de música del món. Cal pensar que, quan es fa música tradicional (que en aquest disc n’hi ha una part), s’acostuma a fer la part més festiva, la part de ballar, i a mi m’interessa més la part més solemne, les litúrgies. És un disc fet amb una certa solemnitat i, per això, el presentem en un directe amb molts músics. A Valls, concretament, serem onze.
Per què es decideix recuperar aquest disc de Les cançons tel·lúriques?
Ha estat una aposta de la meva discogràfica a l’entendre que aquest és un disc molt especial i que ha rebut molts premis i reconeixements. Com deia, m’ho va proposar la discogràfica i jo ho vaig trobar fantàstic. A més, potser si pel públic de gent que compra i escolta vinils, de tots els meus discos, segurament, aquest seria el primer que comprarien. La llàstima és que, quan vinguem a Valls el dia 15 de març, encara no haurà sortit al carrer el vinil, ja que no sortirà fins a la primera setmana d’abril, però potser també això fa que sigui un concert especial i el concert de Valls serà una prèvia, una oportunitat de veure-ho abans que ningú.
En quin moment es decideix musicar poemes de Jacint Verdaguer?
La cosa va ser que el 2002 que va ser l’any Verdaguer se’m va demanar de musicar alguns dels seus poemes. Jo, la veritat, coneixia poc el poeta. Em van recomanar Al cel i, a partir d’aquí, vaig començar a conèixer tot Verdaguer. Al cel és l’últim llibre de Jacint Verdaguer, mostra un cop d’esperança d’aquest camí d’espines que és la vida i que té una recompensa al cel. Expressa l’enyorança d’un cel que encara no ha arribat. Penso que és una obra fantàstica.
De fet, crec que el disc, que va sortir el 2008, va anar tan bé perquè es va cuinar molt a poc a poc. Vaig tardar anys a compondre les cançons, a gravar, etc. És un treball molt assentat.
Per què es decideix el nom Les cançons tel·lúriques?
És una manera de dir, tradicional, perquè fa referència a la terra, però també com si tingues alguna cosa de màgic. Crec que és important la solemnitat i la litúrgia, com deia, però també la màgia. Em vaig inspirar en un disc d’Albert Vidal en el qual canta cançons tel·lúriques, cançons tradicionals de Mongòlia.
Comentàvem que aquest és un disc molt especial, de fet, un dels reconeixements va ser el de millor disc de la dècada. Què se sent quan et diuen una cosa així?
Crec que té més aviat un punt de tranquil·litat que d’alegria. Els reconeixements t’asseguren que puguis seguir trampejant-ho per viure d’aquesta feina. Seguir fent cançons i treballant en aquest art de la música. Així, més que perquè és bonic, anima i agrada que et donin premis i reconeixements, perquè penses que això et permet tirar dos o tres anys més. De fet, penso que les opinions són molt relatives, però cal una massa de gent que t’ajudi perquè el que tu fas funcioni i agradi. Tenim la sort que fa quinze anys que podem fer-ho. Crec que tot el que ve de fora cal prendre-ho com un regal.
I què suposa tornar a pujar a l’escenari amb un disc que, com diu, va ser tan especial, doncs?
Fa molta il·lusió perquè, a part de musicalment, per la formació amb què fem Les cançons tel·lúriques. Recordo que, quan feia els concerts el 2008, sempre pensava que havia trobat els millors músics del món. És un equip que riem molt i que ara fa molta il·lusió tornar a passar-ho tan bé.
És clar que ara no serà estar amb la cosa aquella que es tracta d’una estrena. Ara està tot ben lligat i potser gaudirem molt més. Hi haurà més expressivitat i improvisació, serà més despreocupant i potser tocarem amb més sobrietat.
Així, tot i ser les mateixes cançons i iguals músics, gairebé serà un concert totalment diferent del que podíem veure el 2008?
Penso que dos concerts mai no són iguals. El disc que gira és el mateix, però els directes canvien molt. A més, cinc anys, per als músics, són anys i la manera de tocar és diferent. Penso, fins i tot, que tinc la sensació que estem millor ara que fa cinc anys. Crec que ens ho passarem bomba.
Doncs, a Valls hi portem una cosa especial. L’any 2008 vaig treure un disc anomenat Les cançons tel·lúriques i és un disc molt especial i que m’ha donat moltes alegries. Aquest any reeditem el disc i ho fem en vinil. És per això que hem decidit de fer un concert especial a la Basílica del Pi de Barcelona el proper 25 d’abril, però que serà a Valls on també el venim a fer com a prèvia.
Què inclouel repertori de Les cançons tel·lúriques?
És un disc especialment diferent. Compta amb una part de poemes musicats de Jacint Verdaguer del seu últim llibre titulat Al Cel i després també hi ha una part de jugar amb la tradició d’alguna manera. Inclou cançons del nostre univers popular i tradicional com el Ball de l’Àliga de la Patum de Berga, el Ball de Gegants de Solsona, La Dama d’Aragó, Goigs de la Mare de Déu del Claustre, etc. Però no agafo aquestes tradicions des d’un punt de vista arqueològic, que seria intentar recuperar-ho i crec que no cal, perquè ja són coses que estan ben vives, sinó que es tracta de jugar-hi i fer-ho a la meva manera. Volia connectar-ho amb les cançons espirituals de música del món. Cal pensar que, quan es fa música tradicional (que en aquest disc n’hi ha una part), s’acostuma a fer la part més festiva, la part de ballar, i a mi m’interessa més la part més solemne, les litúrgies. És un disc fet amb una certa solemnitat i, per això, el presentem en un directe amb molts músics. A Valls, concretament, serem onze.
Per què es decideix recuperar aquest disc de Les cançons tel·lúriques?
Ha estat una aposta de la meva discogràfica a l’entendre que aquest és un disc molt especial i que ha rebut molts premis i reconeixements. Com deia, m’ho va proposar la discogràfica i jo ho vaig trobar fantàstic. A més, potser si pel públic de gent que compra i escolta vinils, de tots els meus discos, segurament, aquest seria el primer que comprarien. La llàstima és que, quan vinguem a Valls el dia 15 de març, encara no haurà sortit al carrer el vinil, ja que no sortirà fins a la primera setmana d’abril, però potser també això fa que sigui un concert especial i el concert de Valls serà una prèvia, una oportunitat de veure-ho abans que ningú.
En quin moment es decideix musicar poemes de Jacint Verdaguer?
La cosa va ser que el 2002 que va ser l’any Verdaguer se’m va demanar de musicar alguns dels seus poemes. Jo, la veritat, coneixia poc el poeta. Em van recomanar Al cel i, a partir d’aquí, vaig començar a conèixer tot Verdaguer. Al cel és l’últim llibre de Jacint Verdaguer, mostra un cop d’esperança d’aquest camí d’espines que és la vida i que té una recompensa al cel. Expressa l’enyorança d’un cel que encara no ha arribat. Penso que és una obra fantàstica.
De fet, crec que el disc, que va sortir el 2008, va anar tan bé perquè es va cuinar molt a poc a poc. Vaig tardar anys a compondre les cançons, a gravar, etc. És un treball molt assentat.
Per què es decideix el nom Les cançons tel·lúriques?
És una manera de dir, tradicional, perquè fa referència a la terra, però també com si tingues alguna cosa de màgic. Crec que és important la solemnitat i la litúrgia, com deia, però també la màgia. Em vaig inspirar en un disc d’Albert Vidal en el qual canta cançons tel·lúriques, cançons tradicionals de Mongòlia.
Comentàvem que aquest és un disc molt especial, de fet, un dels reconeixements va ser el de millor disc de la dècada. Què se sent quan et diuen una cosa així?
Crec que té més aviat un punt de tranquil·litat que d’alegria. Els reconeixements t’asseguren que puguis seguir trampejant-ho per viure d’aquesta feina. Seguir fent cançons i treballant en aquest art de la música. Així, més que perquè és bonic, anima i agrada que et donin premis i reconeixements, perquè penses que això et permet tirar dos o tres anys més. De fet, penso que les opinions són molt relatives, però cal una massa de gent que t’ajudi perquè el que tu fas funcioni i agradi. Tenim la sort que fa quinze anys que podem fer-ho. Crec que tot el que ve de fora cal prendre-ho com un regal.
I què suposa tornar a pujar a l’escenari amb un disc que, com diu, va ser tan especial, doncs?
Fa molta il·lusió perquè, a part de musicalment, per la formació amb què fem Les cançons tel·lúriques. Recordo que, quan feia els concerts el 2008, sempre pensava que havia trobat els millors músics del món. És un equip que riem molt i que ara fa molta il·lusió tornar a passar-ho tan bé.
És clar que ara no serà estar amb la cosa aquella que es tracta d’una estrena. Ara està tot ben lligat i potser gaudirem molt més. Hi haurà més expressivitat i improvisació, serà més despreocupant i potser tocarem amb més sobrietat.
Així, tot i ser les mateixes cançons i iguals músics, gairebé serà un concert totalment diferent del que podíem veure el 2008?
Penso que dos concerts mai no són iguals. El disc que gira és el mateix, però els directes canvien molt. A més, cinc anys, per als músics, són anys i la manera de tocar és diferent. Penso, fins i tot, que tinc la sensació que estem millor ara que fa cinc anys. Crec que ens ho passarem bomba.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari