Com es defineix el grup Manel?
Nosaltres ens definim com quatre persones que fem cançons i toquem en directe. Sempre ens ha costat molt dir que tenim un estil concret, potser pop i alguna cosa de pop folk.

Com deia, però, no ens classifiquem gaire, anem fent sobre la marxa i les cançons han sortit com han sortit. I com neix el grup?
Bé, tots estudiàvem a la mateixa escola, tot i que en promocions diferents. Vam parlar d’unes idees de cançons, un tocava la bateria, un altre el baix, etc. Quan vam tenir quatre cançons va sortir l’oportunitat de presentar-nos al concurs de maquetes Sona 9. Amb el premi d’aquell concurs, vam poder preparar el nostre primer disc.

I, de fet, va ser treure el primer disc i guanyar el premi Enderrock al millor disc pop-rock de l’any i altres reconeixements que van anar seguint. Això, suposem, és el que també ajuda a continuar?
Sí, al treure el nostre primer disc vam poder presentar les nostres cançons i començar a fer concerts. Els premis i reconeixements, per nosaltres, benvinguts siguin, però el que, realment, omple és veure que la gent ve al teu concert i que el que fas funciona i agrada, el millor és poder-ho viure en viu. És a dir, no seguim o deixem de seguir pels premis que rebem, que, evidentment, fan il·lusió però fem música, perquè ens ho passem bé.

Per què escolliu el nom de Manel?
Bé, això no té gaire història. Teníem cançons, però no teníem nom. Van sortir diverses opcions i, entre aquestes, «Manel». Volíem un nom senzill, curt i fàcil de recordar, així que ens va semblar que «Manel» era perfecte.

També us caracteritza que totes les cançons són en català...
Sí, fem cançons amb la  llengua en què pensem, que és el català i és com ho sabem fer, és la manera que estem més còmodes.

I teniu referents?
No. Com que som quatre al grup i cadascú té els seus gustos, no ens centrem en ningú concret. Coincidim en alguns gustos, però no volem sonar com algú. Per nosaltres, cada cançó és una història.

I de què parlen aquestes cançons?
De moltes coses o de poques coses. Són peces de tres minuts entretingudes. Cada cançó explica coses diferents, amb diferents punts de vista, però, sobretot, busquem que siguin, com deia, peces entretingudes.

Quin públic teniu?
No ens dirigim tampoc a ningú en concret. Les cançons que fem, pel que hem anat veient, agraden a diferents edats i és bonic veure que als concerts vénen nens i també ve gent gran. Mai no hem pensat en un públic.

Què preferiu un concert amb un públic nombrós o un en un teatre i un lloc més acollidor?
Depèn, perquè el teatre és més íntim, més petit, més tranquil. També les cançons sonen diferent, estàs a gust, és diferent. A l’aire lliure, amb la gent dreta, fa estiu, fa alegria i la gent està més solta, també està molt bé. Potser a l’estiu ve més de gust a l’aire lliure i a l’hivern recollir-se també està bé.

Per acabar, com es troba el sector musical avui?
Nosaltres fem concerts, però som conscients que la situació està malament. Ho està per al qui vol comprar una entrada, per als treballadors de la música, etc. És complicat i esperem que tot canviï aviat.