Què ofereix l’espectacle Sigue con nosotros?
Noranta minuts de monòleg, música en directe i alguna sorpresa que, explicada, perd. Desconnexió de la realitat assegurada.

I per què aquest títol?
No és un monòleg temàtic, no parlo d’un tema en concret, vaig d’una cosa a l’altra, i el títol havia de ser genèric. Quelcom a l’estil de «El show del Berto». I el vaig escollir per absurd, per buit, perquè pensava que no venia a dir res: Sigue con nosotros em resultava molt obvi. Ara bé, un cop posat, vaig veure que sí que significava moltes coses: la permanència en l’ofici, la necessitat de revàlida en cada actuació, la voluntat de continuar sobre l’escenari amb el pas del temps...

Es diu que riem de coses amb les quals ens sentim identificats; en els seus monòlegs, la inspiració ve d’experiències pròpies?
Jo sempre prenc com a punt de partida experiències pròpies o, si no són pròpies, que em resultin properes. O sensacions que experimento o punts de vista que tinc sobre les coses. Després me’n vaig cap a l’absurd i l’exageració, evidentment, perquè es tracta de fer riure. Però necessites parlar des de la veritat per vendre una bona mentida.

Potser el primer pas, doncs, és sempre riure’s d’un mateix?
Sense el potser. Per mi, es tracta de la clau de volta de l’ofici.

Qualsevol situació pot tenir el seu toc d’humor? Vostè tracta de temes com ser pare, fer-ne 40… A alguns aquestes coses, precisament, no els en fa gens, de gràcia...
Precisament, el que no fa gràcia a moltes persones és, segurament, el més graciós de la seva vida.

S’hi veu fent alguna cosa que no sigui amb humor?
No gaire, però no estic tancat a res.

Berto Romero va ser conegut, sobretot, a l’aparèixer com el nebot de Buenafuente, però què més ha fet?
Principalment, teatre, molt abans de sortir a la tele, durant i també després. I moltes altres coses que em fa peresa recordar.

I ara també veiem la seva faceta d’actor a Tres bodas de más, amb nominació inclosa a millor actor revelació. Què tal l’experiència?
M’ha encantat. M’agrada molt fer coses noves, és quan més xalo. Participar en una pel·lícula ha estat una experiència molt enriquidora.

Quant a les ulleres falses, són només per portar en públic o ja acaben sent personalitat de Berto Romero i sense elles no es reconeix ni vostè mateix?
Al principi, eren la màscara sense la qual no podia treballar. Ara són, cada cop més, el signe distintiu per quan faig de monologuista o quan faig tele.