Editorial

Aquest estiu, el termòmetre sembla haver-se aliat amb l’exageració. Les onades de calor arriben cada cop més d’hora i amb més força.Vivim dies en què sortir al carrer a ple migdia és un acte a evitar tant com es pugui.

Però no ens enganyem: aquesta calor no és només molesta. És un senyal clar del canvi climàtic. Les temperatures extremes, més freqüents i intenses, no són cap anècdota estacional, sinó la nova realitat a la qual ens hem d’adaptar. I cal fer-ho amb mesures decidides, tant des de les institucions com des de les llars.

Cal recordar que tenim refugis climàtics, però encara queda molta feina per fer. La necessitat d’arbrat, d’espais verds i d’una planificació urbana pensada per combatre la calor és més urgent que mai. També cal recordar que la calor colpeja amb més força els col·lectius vulnerables.

Mentrestant, les festes majors, les activitats al carrer i la vida social no s’aturen. Per això, fer compatible la cultura i la tradició amb la cura del cos i del planeta és un repte que hem d’afrontar plegats. Beure aigua, protegir-se del sol, cuidar els veïns... i exigir que es prenguin decisions valentes.

Perquè sí, som gent acostumada al sol i a la serena. Però això no vol dir que hàgim d’acceptar sense més una calor que posa en risc la salut. Si el termòmetre puja, que també pugi el nostre compromís.