Editorial

La sentència del Tribunal Suprem, condemnant a penes d'entre 9 i 13 anys als presos
polítics i líders socials, demostra una veritat cada vegada més evident: el projecte polític
contrari a la independència de Catalunya no és l'autonomisme ni el federalisme sinó
l'autoritarisme, castigant qualsevol mena de dissidència.

Els mitjans de comunicació en general, i la premsa comarcal i local en particular, estem
obligats a donar tota la informació sigui quina sigui, agradi o no ens agradi.
L’Estat espanyol no solucionarà el conflicte amb Catalunya agredint impunement, ni
acusant gent independentista de terrorisme, ni engarjolant a totes aquelles persones
que no pensen ni actuen igual, imposant un càstig dur, llarg, injust i anacrònic Els líders
polítics i socials que el Suprem ha condemnat són líders que van ser escollits
democràticament per dur a terme la missió a què s’havien compromès públicament, i
ho van fer sense exercir cap tipus de violència. Tot plegat, recordem-ho, es tractava de
deixar votar la gent i per això els empresonen.

Des de l'octubre del 2017, hem après lliçons importants. Una, que l'Estat espanyol està
disposat a aniquilar qualsevol garantia democràtica per a garantir la seva unitat
territorial; també que la Unió Europea exercirà el rol de còmplice necessari de
l'autoritarisme fins que els catalans generem una situació d'inestabilitat prolongada en
el temps.

El referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre va demostrar que, enfront una
desobediència generalitzada de la ciutadania, els poders estatals no poden controlar el
territori. Aquesta és el gran aprenentatge d'aquell dia. L’exercici dels nostres drets, com
la llibertat d’expressió, de pensament, de reunió, de decidir i de votar no poden ser
punibles. Com a mitjans de comunicació del territori que som, hem de recollir, i reflectir
i relatar totes les realitats que vivim al nostre entorn. Però mai podrem estar d’acord
amb un estat, autodenominat de dret, que no permet altra visió que la seva, altre
discurs que el seu i que no només ignora sinó que castiga la reivindicació d’una part molt
important del nostre país.

Com a mitjans de comunicació som partidaris del diàleg, de la discussió, de l’acord i del
consens. Recollint i estant a prop de totes les sensibilitats, acceptant les dissidències,
però mai d’acord amb uns poders, judicial, executiu i legislatiu que castiguen la
diferència i les mobilitzacions pacífiques i premien el seguidisme i l’autoritarisme.